Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Lluís Joan Vileta
Literatura catalana
Lul·lista, escriptor religiós, editor i poeta.
Vida i obra Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca a 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres obres de teologia i de filosofia aristotèlica, publicà In Aristotelis philosophiam acroamaticam Barcelona 1569, en què intentà de conciliar…
Castell de Corbera
Art romànic
El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…
Torre Pallaresa (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…
Valerià Weyler i Nicolau
Historiografia catalana
Militar i polític.
Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a…
Castell de Castellmeià (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…
Ignasi P. Ferré
Cinematografia
Director.
Vida Estudià dibuix, pintura i escultura i dirigí diversos curts, abans de traslladar-se a Berlín 1974 per estudiar cinema a l’escola de Peter Rötlingshöfer i, tres anys més tard, a Itàlia, on ingressà al Centre Experimental de Cinematografia de Roma per cursar direcció i producció 1977-78 Allà treballà com a auxiliar de direcció en diversos films, entre els quals destaquen Marxa triomfal Marcia trionfale , 1976, Marco Bellocchio Calígula Caligola , 1978, Tinto Brass i El misteri d’Oberwald Il misterio di Oberwald , 1980, Michelangelo Antonioni Quan tornà a Barcelona dirigí, amb Josep…
Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…
Antoni Pons i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…
Bibliografia sobre l’art català. Arts gràfiques - llibre - fotografia
Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta , Gerona, 1947…
Castell de les Borges Blanques
Art romànic
Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina