Resultats de la cerca

El primer establiment de la comunitat fou a Valldaura Vallès Occidental, on el 1152 ja existia una abadia amb aquest nom El 1158, Ramon Alemany cedí les terres de Santes Creus perquè s’hi establís la comunitat vallesana Els monjos s’hi installaren el 1168 en un règim d’abadiat independent, és a dir, sense dependre de cap bisbat, i l’abadia rebé el nom de Santes Creus Suprimit el convent el 1820, els seus béns foren subhastats La comunitat fou restaurada el 1823, però el monestir fou definitivament abandonat el 1835 Les notícies que es tenen de la seva activitat musical són molt…

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 74 Liber glossarum et e timologiarum , foli 5v, amb la representació d’una capçalera “P”, dibuixada amb uns elements fitomòrfics molt senzills Arxiu Mas Liber glossarum et e timologiarum , meitat superior del foli 5v, amb un fragment del petit tractat de música que té el còdex Arxiu Mas Segons l’opinió de Beer * , aquest és un dels manuscrits del segle X sorgits del taller de Ripoll, o potser adquirits durant l’abadiat de Guidiscle 970-979 o de Sunifred 979-1008 Consta de 158 folis en pergamí, escrits en lletra Carolina la seva decoració,…

Situació Vista des de ponent de la capella, objecte d’una modèlica restauració, amb l’absis ben conservat i els vestigis de la nau consolidats ECSA - MÀ Font Aquesta capella és situada al nord del llogaret de Suerri, a la capçalera del barranc de Santa Llúcia o de Sant Romà Mapa 32-11 251 Situació 31TCG075834 S’hi accedeix des de Berganui, seguint la pista que porta a Suerri, 3 km més amunt Des d’aquí cal continuar a peu durant mitja hora tot remuntant el barranc de Santa Llúcia L’ermita és a tocar d’un grup d’alzines centenàries MAF Història Les dades històriques del nucli de…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere ni del poble…

L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…

Situació L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble del Ru, que és situat a la riba dreta de l’Éssera, al sud-oest de Castilló Mapa 31-9 179 Situació 31TBH929092 El Ru és al costat de la carretera C-139 de Graus a Benasc, abans d’arribar a Castilló JBP-JAA Història Façana de ponent de l’església, molt transformada, igual que la resta de l’edifici ECSA - JAAdell L’anomenat fals cinquè de Lavaix conté l’ auctoritas del comte i marquès Asnar, concedida vers l’any 850 a petició de l’abat Trasoad de Santa Maria de Lavaix, en la qual donà al cenobi la villa anomenada Helaruni amb tot…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de SantPere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del segle X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de SantPere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de…

La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…

L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…