Resultats de la cerca

Prehistòria i protohistòria Probablement l’home ja ocupava la comarca de la Cerdanya durant la primera fase del neolític o neolític antic entre els anys 6000 i 5000 aC, car està demostrada la presència de ceràmica cardial o montserratina, típica del neolític antic, a les comarques veïnes del Solsonès, l’Alt Urgell i Andorra a l’Alt Vallespir s’ha trobat ceràmica de transició entre el neolític antic i el neolític mitjà Del final del neolític antic, a l’entorn del 4000 aC, s’han trobat a la comarca diversos jaciments, ja sigui a l’aire lliure, com a Sant Feliu de Llo Llo, al Pla del Bac Eina, o…

Situació Vista aèria de Puigcerdà , on es pot apreciar molt bé l’entramat dels vells carrers situats dintre l’antic clos emmurallat ECSA - M Catalán La vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, s’alça en una àmplia terrassa que s’eleva sobre una gran plana, entre el riu Querol i el Segre Consta d’un nucli antic, en un altre temps totalment emmurallat, del qual resten alguns vestigis, i una sèrie de ravals adossats, a més d’un eixample modern Mapa 36-10 217 Situació 31TDG118987 Puigcerdà  és un important centre de comunicacions a la vila conflueixen la carretera N-260 que ve de Lleida, la N-…

Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…

Un país de frontera Vista aèria del conjunt d’Olèrdola, gran recinte fortificat de l’alta edat mitjana ECSA - d Todó Per a entendre les característiques que tenia el poblament als comtats de la Catalunya carolíngia al llarg dels darrers segles del primer millenni hem de tenir presents uns quants aspectes El primer és l’existència d’una frontera amb el món musulmà La proximitat de la marca —com l’anomenen els documents de l’època— afectà totes les comarques catalanes, des de les conques i les valls pirinenques, on es refugiava la gent, fins a les contrades mig despoblades, que hom considerava…

Introducció La base estructural dels primitius comtats catalans, essencialment autònoma, es basà en la realitat geogràfica de les valls, les quals, en ocasions, conformaven els pagi Aquest sembla ser també el cas del comtat de Cerdanya Segons Font i Rius, aquesta antiga divisió territorial i administrativa —el pagus - tenia el seu origen en el període romà o en un d’anterior En època visigòtica designa les petites aldees rurals o les cases de pagès, però en època alt-medieval perd el sentit fiscal i manté el territorial, i és difícil de determinar de manera exacta el seu significat político-…

Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…

Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…

L’atribució d’un grup de sis o set obres conservades en ambdós costats dels Pirineus, pertanyents als darrers decennis del segle XV, a un sol pintor o bé a dos pintors diferents relacionats és, sens dubte, un dels temes més controvertits que té avui damunt la taula la historiografia artística catalana Mentre que per a un sector d’estudiosos cal plantejar la possibilitat que aquestes obres, innovadores en el context general de la darrera pintura gòtica catalana, siguin d’un únic autor –àdhuc amb nom i cognom, segons alguna de les hipòtesis formulades–, altres estudiosos que han tractat aquest…

Una ocupació humana precoç L’entrada al Donasà des del Capcir a través de la portella oberta pel riu Aude ECSA - A Roura L’altiplà del Donasà tingué una ocupació humana relativament precoç gràcies a les seves especials condicions geogràfiques, una posició de recer, que temperava una mica la rigorositat d’un clima d’altitud, i una terra relativament fèrtil Per tant, s’hi podia practicar l’agricultura i, d’altra banda, els boscos i les prades oferien a la ramaderia protecció durant l’hivern i terrenys de pastura durant l’estiu La posició especial de la comarca també en feia un lloc de refugi i…

Amb la publicació d’aquest volum, el volum inicial o número I de la collecció Catalunya Romànica , són ja dinou els volums apareguts, i es pot dir, per tant, que l’obra es troba pràcticament llesta o que enfila el darrer tram de la seva cursa Inicialment, l’obra es va concebre i planificar en vint-i-quatre volums, cadascun dels quais tenia una numeració i un contingut ben precisats, si bé el seu ordre d’aparició no va seguir mai cap pauta concreta Aquest desordre, més aparent que no pas real, en la seva publicació —molt característic, d’altra banda, de la majoria de grans obres—, és degut a…