Resultats de la cerca

La vila de Calassanç és situada a 736 m d’altitud, prop la riba dreta de la Sosa de Peralta D’antic, l’església parroquial “ Sancti Cipriani, infra terminos kastro Calasancio ”, fou una possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona en terres del bisbat de Roda-Lleida Així que el comte Ermengol IV d’Urgell conquerí als musulmans la vila de Calassanç l’any 1090, donà a l’esmentada canònica l’església de Sant Cebrià “ cum sua parrochia et cum suis cunctis directis, tam decimis quam primiciis, oblacionibus, terris et vineis, domibus, ortis, salinaribus ”, les mesquites amb els alous que en…

L’església de Sant Pere de Salselles fou donada l’any 948 al monestir de Santa Maria de Ripoll pels marmessors del testament d’Oliba, fill del bisbe Radulf d’Urgell En aquesta donació es confirma el caràcter parroquial de l’església de Sant Pere i, situada dins el pagus de Lluçà Pago Luzane , n’esmenta els límits les rieres de Lluçà i Merlès, el lloc de Comià, el camí de Vila d’Heures i els llocs de Puig de Flanídia i Castellar La documentació del segle X del monestir de Ripoll, i sobretot els preceptes i butlles, n’esmenten la vinculació el precepte del rei Lotari del 982 i la butlla del…

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del…

En les Rationes decimarum de l’any 1279 és esmentada l’església de Peratallada “ cum capella castrí” , mentre que l’any 1280 apareix a part la “ capella castri de Petra cisa” En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les esglésies sufragànies amb beneficis propis i com a pertanyent a la parròquia de Canapost “ Capella sancti Salvatoris de Petracissa, in parrochia sancti Stephani de Canapost” Dins el complex conjunt edificat del castell de Peratallada no és possible, avui, esbrinar amb exactitud on estigué situada la capella, si bé es poden mantenir hipòtesis més…

L’any 1186, essent a la vila de Fraga, Alfons el Cast lliurà als frares hospitalers el lloc de “ Turrem Albam que est subtus Fragam cum omnibus terminis et pertinenciis ejus ”, a excepció de l’església L’editor de l’instrument, J Miret i Sans, interpreta que es tracta de Torre Blanca, partida fragatina, bé que J Salarrullana identifica el topònim llatí amb el despoblat de Torralba, a Torrent de Cinca o Torrauba, com en diuen els del país Més tard, hi ha esment de l’església de Torreblanca com a annexa de la parroquial de Fraga

Situació Interior de l’església de Sant Joan Baptista de Vilademuls, amb íabsis refet sobre el basament i amb les antigues pedres romàniques J Moner L’església parroquial de Sant Joan agrupa al seu en torn el poble de Vilademuls, cap del municipi homònim que és situat al nord-est de la comarca Mapa L39-12296 Situació 31TDG908654 JMC-JRM Història L’església de “ Sancti Johannis de Villa de muls ” va ésser donada a la seu de Girona el 16 de gener de l’any 1053 per Ramon Arnau i Eliarda, senyors de Vilademuls, que segurament l’havien erigit, ja que es trobava envoltada per la propietat dels…

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

La villa Cavanaco , possessió, el 901, de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït i retirat al Rosselló amb la seva esposa Arsenda, besneta del comte de Barcelona Berà I, esdevingué una propietat de l’església d’Elna, la qual, el 991, en feu un intercanvi, juntament amb l’església del lloc, amb l’abadia de Sant Esteve “campo Cavannago cum ecclesia qui ibidem est” Més tard, la propietat fou adquirida per l’abadia cistercenca de Santa Maria de Clariana o de Jau, al Conflent Es desconeix avui l’emplaçament d’aquesta església dins el territori de la “granja de Jau”, apellació…

L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…

Situació Una vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J A Adell El poble de Queixàs, en el qual hi ha l’església de Sant Martí, és format per l’església parroquial i diverses masies escampades Es troba a uns 4 km vers el sud-oest de Cabanelles, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià, sobre la carretera de Figueres a Besalú Mapa 257M781 Situació 31TDG836738 Per anar-hi cal situar-se a la carretera esmentada L’església és a la vora, una mica més enlairada, i es troba a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 9 JBH-MLIC Història L’església de Sant Martí de…