Resultats de la cerca

Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…

Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat…

Vida Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari "Tele-exprés" i la revista "Dirigido por " 1973-80 El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia 1978, primer premi al Festival de Films Curts d’Osca Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver 1980 Amb Adela 1986 mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives L’amor és estrany 1988 –premi d’…

Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria…

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald Tribune ,…

Després d'una setmana d'intenses protestes i disturbis, el 23 de gener el primer ministre conservador, Geir H Haarde, va anunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 9 de maig Dos dies després va dimitir el ministre d'Economia, el socialdemòcrata Björgvin Sigurdsson, l'artífex de la controvertida decisió de salvar les tres principals entitats financeres del país amb fons públics, tal com van fer els seus homòlegs europeus Les protestes continuades, però, van forçar la dimissió en bloc de la coalició de govern el 26 de gener L'encàrrec de dirigir el Govern interí va recaure sobre la…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle…

Fill de Josep Maria de Sagarra Estudià dret a Barcelona i el 1961 anà a París, on feu estudis de teatre i es doctorà per l’Institut d’Estudis Teatrals de la Sorbona Començà a escriure sobre teatre al setmanari Arts  de París De retorn a Barcelona, ho feu a El Noticiero Universal  1963-64 i a  El Correo Catalán  1964-67 Durant deu anys publicà una columna diària, primer a Tele-exprés  “El día de siempre”, 1968-71, després a El Noticiero Universal  “Reposteria selecta”, 1972-76, i, finalment, a  El Correo Catalán  1976-78 Fou, també, crític de teatre a Mundo Diario  1976-78…

Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa…

Columnista de Tele-estel , Tele-exprés i Serra d’Or els anys seixanta, i d’ El Correo Catalán i Mundo Diario i crític musical de la revista Fotogramas  els setanta, fundà i dirigí la revista Vibraciones 1974 Creà diversos programes de ràdio a la Cadena SER, Radio Nacional de España i Catalunya Ràdio A la televisió es donà a conèixer com a guionista i presentador del programa Musical Express de Televisión Española  1980-83, des del qual difongué les tendències aleshores més actuals del pop  i el rock tant internacional com de l’Estat espanyol Posteriorment, a TV3  dirigí i…