Resultats de la cerca

Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…

Situació Església reconstruïda al segle XVIII sobre els antics murs romànics, visibles exteriorment sobretot al costat de migdia J Moner El poble de Parets d’Empordà comprèn dos nuclis minúsculs agrupats anomenats Parets de Dalt i Parets de Baix, i algunes masies disperses en terres suaument ondulades que limiten pel nord el Fluvià L’església parroquial de Santa Llogaia centra el lloc de Parets de Baix Parets de Dalt és a uns 500 m vers el nord-oest Mapa L39-12296 Situació 31TDG902687 Per arribar-hi cal seguir la carretera local de Banyoles a Bàscara on enllaça amb la N-II El…

Situació Façana exterior de ponent de l'església, molt modificada al llarg dels anys Darrere, els cingles de Cabrera on hi havia el castell M Anglada L’església de l’antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera es troba al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 50,2 —y 58,1 31 tdg 502581 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-153, de Vic a Camprodon per Olot Al punt quilomètric 52 i tan bon punt s’ha passat el pont de les Perxes hi ha un trencall a mà…

El nas és l’estructura de l’aparell respiratori que es troba en contacte directe amb l’exterior, la qual cosa fa que constitueixi la via natural d’accés de l’aire cap a l’interior de l’organisme Exteriorment, forma una estructura prominent al bell mig de la cara la piràmide nasal a l’interior hi ha les cavitats per on circula l’aire les fosses nasals La piràmide nasal forma una prominència en la línia mitjana de la cara, des de més amunt del llavi superior fins a la unió dels arcs ossis que formen el sostre de l’òrbita ocular Té dues cares laterals que pugen obliquament per ambdós costats de…

Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Situació Extrem de ponent de la nau des de la part de migdia, amb el porxo que aixopluga la porta d’entrada ECSA - MÀ Font El poble de Ginast es troba al bell mig de la plana de Vilaller, a la vall de Barravés, al marge dret de la Noguera Ribagorçana L’església parroquial, dedicada a sant Esteve, és a la part baixa del poble Mapa 32-10 213 Situació 31TCH123075 De la N-230 en direcció a la Vall d’Aran, abans d’arribar al km 135, surt una pista asfaltada de 700 m que porta a Ginast MAF-XFG Història Hom no té cap esment de l’indret ni de l’església de Sant Esteve en època romànica, potser perquè…

Situació Alçat de la fornícula excavada a la roca I Padilla Fornícula cavada en una roca situada al sud-oest del turó de Sant Miquel de Sorba Per anar-hi, des de Santa Maria de Sorba, cal anar al mas Soldevila i agafar el corriol que porta a Sant Miquel Quan hom comença a pujar el turó, s’ha de desviar cap a mà dreta la fornícula és situada en una roca, uns 100 m vers migjorn, al vessant del pujol, enmig de pins, al costat d’un antic camí Església La roca on hi ha aquesta fornícula presenta una espècie de balma a la cara exterior, orientada cap a migjorn En aquesta mateixa cara hi ha la…

Situació Façana de ponent d’aquesta església parroquial ECSA - M Catalán L’església parroquial d’Albesa és situada al mig del nucli antic de la població Mapa 32-14359 Situació 31TCG055249 Història La primera notícia que tenim sobre les esglésies d’aquesta població data del 1091, any en què el comte d’Urgell Ermengol IV i la seva esposa Adelaida donaren a la canònica de Santa Maria de Solsona les esglésies que es construïssin als castells de Llorenç, Castelló i Albesa Pocs anys després, el 1102, el comte d’Urgell Ermengol V feu una àmplia donació a Santa Maria de la Seu i al bisbe Ot i els…

Situació Vista de la capella des del costat sud-est, amb l’absidiola adossada al mur de migjorn ECSA - J Cruanyes i LI Claver Església situada a 1,5 km de Vilafranca Quan se surt d’aquesta vila per la carretera general de Barcelona, una vegada passat el pont del ferrocarril cal agafar un camí vorejat de plàtans en direcció S Cal passar el pont que travessa l’autopista, d’on ja és visible la capella JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF931777 Història Les arrels d’aquesta església són molt antigues, però el primer document on es troba esmentada la capella és del 1285 i correspon al testament…