Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
Hipotiroïdisme
Patologia humana
Definició És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàllida…
Les russulals
La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…
Història 2019
Història
Si bé un any és un període en el qual normalment no es poden observar els avanços o estancaments que es produeixen en un àmbit del coneixement, sí que es poden repassar les novetats o les tendències que van consolidant anys d’investigació i el que s’ha publicat L’any 2019 es va publicar Cabezas cortadas y cadáveres ultrajados , del catedràtic de Prehistòria de la UB, Francisco Gracia, una anàlisi de diferents manifestacions de sadisme vers els vençuts en els conflictes que han anat omplint la història de les civilitzacions humanes Xenofobia y racismo en el mundo antiguo , amb edició a càrrec…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…
Els jaciments oligocens
Als Països Catalans s’han trobat jaciments importants de la flora oligocena Es destaquen sobretot els que s’han trobat a la conca sannoisiano-estampiana dels voltants de Cervera Segarra, conjunt de jaciments que es poden comparar amb els més rellevants del continent pel que fa a aquest període Jaciments de Son Fe i de Selva Mallorca En alguns dipòsits lacustres que contenen lignits pertanyents al complex Eocè superior-Oligocè a les zones de Son Fe i de Selva, s’hi han recollit, principalment a la mina de lignit de Son Fe Alcúdia, restes de vegetals, en general en estat de conservació…
Les illes Medes
Perspectiva cap al sud des de la Meda Gran, amb la Meda Xica en primer terme i, per darrere, el Carall Bernat i els Tascons Grossos Jaume Orta Les illes Medes 15, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situades a només 900 m de la costa, les illes Medes constitueixen l’únic conjunt d’illes amb una certa entitat dins el litoral català En formen part dues illes relativament grans la Meda Gran, de 19 ha i la Meda Xica, de 3,7 ha i un conjunt de petits illots Carall Bernat, el Medallot, els Tascons, etc Quant a l’aspecte tectònic, corresponen a la prolongació vers la…
Els ambients zonals mediterranis i submediterranis
Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals
L’empremta dels humans als boscos nebulosos Els boscos nebulosos es troben sotmesos a pressions i amenaces que no difereixen gaire de les que afecten les selves plujoses de terra baixa o montanes De fet, com s’ha vist, moltes vegades les han precedit en l’ocupació humana i han estat objecte d’una explotació més primerenca a causa de les seves condicions climàtiques i ambientals més favorables per als humans En força llocs la colonització humana dels boscos nebulosos té al darrere segles d’història que hi han deixat la seva empremta El valor estratègic dels boscos nebulosos Els boscos…
Endocarditis infecciosa
Patologia humana
Definició L’ endocarditis infecciosa és la infecció de l’endocardi, el teixit que constitueix la capa més interna del cor, que cobreix l’interior de les cavitats cardíaques i comprèn igualment les vàlvules que comuniquen les cambres cardíaques entre si i amb els grans vasos Aquest trastorn pot ésser degut a diversos tipus de gèrmens, com bacteris o fongs, i és molt més freqüent en persones que pateixen de valvulopaties o en portadors de pròtesis valvulars, per bé que també pot afectar persones que no pateixen de cap mena de cardiopatia, com ara s’esdevé en persones que tenen una drogaaddicció…
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina