Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
tamboret
Transports
Cadascun dels trossos gruixuts de fusta que hom clavava a la coberta, a cada banda del peu d’un pal major, ben ajustat amb aquest, per tal d’impedir-ne el joc.
Sant Bartomeu de les Camposines (la Fatarella)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta d’entrada, sobre la qual hi ha tres permòdols que serviren possiblement per a suportar un porxo ECSA - J Colomé Aquesta església és situada al bell mig del veïnat de les Camposines, actualment un grup de masos pràcticament deshabitats, situat en un apèndix a la banda sud-est del terme, en una important cruïlla de camins que uneixen Móra d’Ebre amb Gandesa i aquesta amb Ascó Mapa 32-18 471 Situació 31TBF933548 Prop de la capella, hi passa la carretera N-230 que es dirigeix a Ascó Des del poble de la Fatarella s’hi arriba per la carretera TV…
Sant Ponç (Sant Celoni)
Art romànic
Situació Antiga capella d’hospital als afores de la vila medieval, ara envoltada per modernes edificacions M Anglada L’antiga església parroquial de Sant Ponç es troba dins de la població de Sant Celoni, en una plaça nova al costat de la carretera vella Mapa L38-14365 Situació 31TDG583161 És a la sortida de Sant Celoni, en sentit de tramuntana per la vella carretera, a l’altura del carrer de Jaume I MAB Història L’actual església romànica de Sant Ponç era la capella de l’Hospital que fundaren els hospitalers a la vila de Sant Celoni, que aleshores era dedicada a Sant Nicolau, patró de l’…
Les cantarel·làcies: rossinyols, trompetes i afins
Dues cantarellàcies comestibles molt conegudes són 1 el camagroc Cantharellus lutescens , freqüent a les pinedes, i 2 la trompeta Craterellus cornucopiodes , dels boscos de planifolis L’himeni recobreix la superfície suaument arrugada de la cara inferior del barret Totes dues es conserven bé assecades prèviament Josep Ribot Es caracteritzen per un cos fructífer que imita el dels bolets típics agaricals, amb barret i peu, però el peu no sempre és central i el barret pot ésser profundament infundibuliforme La carn, gruixuda o membranosa, a vegades gairebé coriàcia, es pot…
Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Vestigis d’època romànica que encara són visibles de l’església L Prat Aquesta església és la parroquial del poble de Navès, cap del municipi, situat al centre d’unes planures fèrtils, al cantó meridional del terme Sortint de Solsona cal agafar, a mà esquerra, la carretera que va a Berga Al punt quilomètric 12,600, hom trobarà, a mà esquerra i al peu de la carretera, l’església Història Probablement, els treballs arqueològics que s’efectuen a l’entorn de l’església de Santa Margarida ens donaran, una vegada acabats, la informació oportuna i suficient per a reconstruir el passat més…
Sant Andreu de Vilallobent (Puigcerdà)
Art romànic
Situació Aspecte de l'edifici de Sant Andreu de Vilallobent des de la banda sud-oest, amb la façana molt modificada i un ample campanar d’espadanya fruit de reformes tardanes ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Andreu és al poble de Vilallobent, situat vora la confluència del riu de Vilallobent amb la Llavanera Mapa 36-10217 Situació 31TDG139958 Per a arribar-hi cal agafar, abans d’entrar a Puigcerdà per la carretera N-152, una carretera local que es desvia a mà dreta, passa per Age i porta a Vilallobent, en un recorregut de 4 km RMAE Història La parròquia de Vilallobent, esmentada…
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat Tanmateix,…
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el treball de…
dofí de l’Amazones
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, d’uns 2 m de llargada total caracteritzat pel musell allargat, cobert de pèls durs i gruixuts, i per les notables dimensions de totes les aletes, principalment la caudal.
D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura
Mecanismes de contracció i relaxació de les fibres cardíaques
Fisiologia humana
La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina