Resultats de la cerca

El despreniment prematur de la placenta és una complicació de l’embaràs que consisteix en la separació de la placenta de la paret uterina abans del moment oportú, en el part, la qual cosa sol causar hemorràgies vaginals i, de vegades, complicacions greus tant en la dona com en el fetus No es coneixen les causes d’aquesta complicació, però la incidència que presenta és especialment elevada quan es dóna algun factor que pot alterar els vasos sanguinis, com ara tabaquisme, hipercolesterolèmia, hipertensió arterial, diabetis mellitus o glomerulonefritis crònica Així, les gestants que tinguin…

Definició Són anomenats traumatismes renals els trastorns produïts als ronyons a conseqüència d’impactes violents, en general els que actuen directament sobre la zona lumbar Causes Els traumatismes renals són causats per impactes d’una intensitat i amb un mecanisme d’acció capaços de lesionar els ronyons El traumatisme renal es pot presentar, bàsicament, a partir de tres tipus de mecanismes El més habitual és una contusió directa sobre la zona lumbar que provoqui una depressió de les darreres costelles, les quals aleshores comprimiran el ronyó per aquest mecanisme es produeixen traumatismes…

Hom el qualifica de sèssil quan la comunicació entre òrgan i diverticle és ampla, i de pediculat quan és estreta La paret del diverticle pot tenir les mateixes capes que el segment digestiu al qual pertany, però algunes vegades representa un simple pas de les capes mucosa i submucosa a través de les fibres de la capa muscular La major freqüència d’aparició de diverticles en l’home correspon al duodè i al còlon sigmoide el tercer lloc correspon a l’esòfag i després al budell prim a l’estómac són molt poc freqüents Els diverticles poden ésser congènits o bé adquirits Habitualment són únics a l’…

L’agent arriba a la tràquea i als bronquis per via aèria, i després de fixar-se i d’un període d’incubació d’uns deu dies, inicia l’alliberament d’endotoxines, responsables del quadre clínic La malaltia es manifesta inicialment per un període catarral inespecífic, amb febre i tos irritativa, i progressivament comença l’afectació del sistema nerviós quinta de predomini nocturn, vòmits, dels pulmons hiperplàsia del teixit intersticial i del teixit limfoide, causa de les adenopaties parahilars, dels capillars edemes i hemorràgies subconjuntivals, de la medulla òssia, etc La diagnosi es basa en…

El vessament pleural consisteix en una acumulació de líquid en l’espai comprès en la cavitat pleural, entre els pulmons i la paret toràcica, que origina dolor i dificultat respiratòria El tipus de vessament pleural més comú és l’exsudat pleural, que es produeix a conseqüència d’una inflamació de la pleura o pleuritis L’hidrotòrax és un vessament pleural no inflamatori, constituït per transsudat pleural, un líquid clar que s’acumula en la cavitat pleural generalment com a complicació d’insuficiència cardíaca, i menys sovint a causa d’una síndrome nefròtica o cirrosi hepàtica L’hemotòrax és un…

Hom l’observa en pacients alcohòlics i sol anar precedida de vòmits intensos

Les causes més comunes són l’úlcera de la mucosa, gastritis i càncer gàstric El signe clínic és l’anèmia aguda o crònica que es produeix per la pèrdua continuada de sang, que es manifesta per vòmits de sang o per presència de femta negra i enganxosa melena La diagnosi etiològica pot ésser feta mitjançant tècniques radiològiques o per visualització directa per fibroscòpia

La fístula artèrio-venosa pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una comunicació entre la circulació venosa i l’arterial dels pulmons, que origina una barreja de sang que no ha passat pels alvèols, pobra en oxigen, amb la sang ja oxigenada als alvèols Aquesta barreja redueix el nivell d’oxigen de la sang que aflueix dels pulmons al cor, i d’aquest a tots els teixits de l’organisme En conseqüència, s’estableix una situació d’insuficiència respiratòria caracteritzada per una oxigenació inadequada dels teixits El trastorn se sol presentar a causa d’una malaltia hereditària que…

En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…