- L’anomenat avortament espontani consisteix en la interrupció no provocada de l’embaràs quan l’embrió o el fetus encara no ha atès un grau de desenvolupament suficient per a viure fora del si matern.
- L’amenaça d’avortament és un trastorn molt freqüent que consisteix en l’aparició d’hemorràgies vaginals o contraccions uterines, en general doloroses, durant les primeres vint-i-dues setmanes de gestació, que solament en la meitat dels casos evoluciona envers un avortament espontani.
- Si una dona presenta símptomes d’amenaça d’avortament ha de consultar el seu ginecòleg per tal que li indiqui el tractament més adequat al seu cas i es pugui evitar així l’avortament, per bé que de vegades és impossible d’aturar el procés. En qualsevol cas, és convenient que es mantingui en repòs, preferiblement al llit, i que controli la quantitat de sang eliminada.
- Quan s’esdevé un avortament cal efectuar l’evacuació uterina, en general amb un raspament de l’úter, per a eliminar totes les restes de l’ou, perquè si no es fa es pot produir una hemorràgia molt greu o una infecció generalitzada.
- Per bé que la majoria de dones que experimenten un avortament poden tenir posteriorment embarassos normals, n’hi ha d’altres que presenten algun trastorn que ocasiona avortaments repetits i els impedeix de tenir fills; aleshores, caldrà realitzar les proves adequades en cada cas per tal d’establir-ne l’origen, com també per a procedir al tractament adequat quan això sigui possible.