Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Roh Tae-woo
Política
Polític i militar sud-coreà.
Lluità amb l’exèrcit anticomunista a la guerra de Corea 1950-53 junt amb el seu amic Chun Doo-hwan , amb el qual cursà estudis militars fins el 1955, que es graduà Ascendí l’escalafó militar fins a assolir el grau de general El 1979, arran de l’assassinat de Park Chung-hee , collaborà en el cop d’estat que enderrocà el govern civil i situà Chun com a president del país el 1980, sota les ordres del qual ocupà diversos ministeris Fou també president del partit oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia 1985 El 1987 Chun el designà successor a la presidència i, en resposta a…
Guinea-Bissau 2015
Estat
La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974 A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav , va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, amb majoria al Parlament La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la…
Gabriel Miró i Ferrer
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las…
Xipre 2012
Estat
Al final de gener es van reprendre les converses sobre la reunificació de les dues parts de l'illa, sota els auspicis de les Nacions Unides, reunint els dirigents grec i turc, Dimitris Christofias i Derviş¸ Eroğlu, respectivament Els principals problemes que calia resoldre eren l'elecció de l'executiu, la propietat i la ciutadania A mitjan març, enmig de la crisi econòmica que afectava el país, es va fer una remodelació ministerial Després de la dimissió del ministre de Finances, Kikis Kazamias, per raons de salut, el cap d'estat i de govern, Dimitris Christofias, va canviar tres …
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…
Ankara
Ciutat
Capital de Turquia i de l’il homònim, situada al centre de l’altiplà d’Anatòlia, tocant a la confluència dels rius Ankara Suyu i Sakarya.
La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La travessa l’…
Liberals d’Andorra
Política
Partit polític andorrà creat el 1992 amb el nom d’Unió Liberal.
En solitari, en coalició o en minoria ha governat ininterrompudament el Principat des de l’entrada en vigor de la Constitució 1993 fins el 2009 De tendència liberal conservadora, ha estat presidit successivament per Marc Forné i Molné fins el 2005, el qual fou cap de Govern del 1993 al 2005 Aquest any fou substituït en ambdós càrrecs per Albert Pintat i Santolària Des del 1994 és membre de la Internacional Liberal, i el 2001 canvià el nom pel de Partit Liberal d’Andorra PLA El 2008, juntament amb exmilitants del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i representants del Centre Democràtic Andorrà,…
Stephen Timoshenko
Enginyer mecànic ucraïnès naturalitzat nord-americà.
A divuit anys començà a treballar per al ministeri de transports rus a Sant Petersburg, on participà en la construcció del ferrocarril Volčansk-Kupiansk El 1901 es graduà a l’Institut d’Enginyeria Ferroviària de Sant Petersburg, on treballà en el laboratori de mecànica Entrà com a assistent de laboratori a l’Institut Politècnic de Sant Petersburg el 1903 Durant els anys 1907 i 1908 donà un curs de resistència de materials a la Universitat de Kíev que publicà i es féu força popular En aquest període investigà diversos problemes associats a la compressió de barres i a l’estabilitat de bigues…
Alberto Corazón Climent
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i industrial castellà.
De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…
Emilio Colombo

Emilio Colombo
© Parlament Europeu
Política
Polític italià.
Graduat en dret per la Universitat de Roma, durant els anys d’estudiant ingressà a les Joventuts d’Acció Catòlica, organització de la qual fou vicepresident Diputat democratacristià el 1946, aquest any formà part del grup de ponents encarregat de redactar la nova constitució republicana, en substitució de la monàrquica Reelegit el 1948, en la seva llarga carrera política ocupà diversos ministeris, com el d’agricultura 1955-57 i 1957-58, el del tresor 1963-70, 1972 i 1974-76 i el d’afers estrangers 1980-83 i 1992-93 Del 1970 al 1972 esdevingué cap d’un govern de centreesquerra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina