Resultats de la cerca

L’edifici És una notable construcció d’una nau, coberta amb una volta de canó refeta l’any 1957, que té un singular absis trilobat de planta semicircular allargada, on s’inscriuen tres absidioles també semicirculars L’absis i els murs laterals de la nau no tenen cap element decoratiu, exceptuant l’efecte ornamental que s’obté a la cornisa de l’edifici mitjançant una imposta que l’envolta, recolzada sobre cartelles en forma de petita voluta Des de l’interior podem apreciar la senzilla nau, amb dues finestres de doble esqueixada a cada banda, que contrasta amb l’excepcional complexitat de l’…

Situació Segon colomer de Castellbò, esberlat en part, que mostra els forats o nius per als coloms ECSA – A Villaró Mapa 34–10215 El colomer 1 és situat damunt la carretera que arriba per la solana de la vall de Castellbò situació en el mapa 31TCG647929 Tot just s’arriba a Castellbò, a llevant hi ha un grup de cases i conreus, a l’altra banda del poble i de la carretera Aquesta torre colomer es troba a uns 20 m d’alçada sobre el nivell de la carretera, a mig aire del turó Té un accés molt difícil el millor és començar a enfilar-se uns 100 m abans, just abans d’arribar al poble, i anar…

Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja,…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…

Definició El diafragma és un dispositiu emprat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint totalment l’orifici extern del coll uterí de manera que impedeixi l’accés del semen a l’úter Característiques i utilització Fonamentalment, el diafragma es troba constituït per una làmina impermeable en forma de cúpula elaborada generalment amb cautxú, o de vegades amb algun material plàstic sintètic La vora lliure de la cúpula és reforçada amb un cercle de metall englobat al cautxú, que manté el seu contorn circular Com…

Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats…

Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…

Situació És situada damunt un pujol, des d’on es pot contemplar la riera de Llanera, a migjorn del municipi de Llanera, gairebé a frec del territori de la comarca de la Segarra Mapa 361M781 Situació 31TCG691316 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 25,500, on cal desviar-se, a mà esquerra, per continuar per un camí, on, després d’haver recorregut uns 500 m hom troba un trencall, també a mà esquerra, que a uns 100 m deixa a l’església, on se celebra culte esporàdicament Per entrar-hi cal demanar les claus a cal Molí CRP Església La capçalera de l’…

“Mustang”, “bronco” o “cimarrón” són els termes anglesos o castellans amb què es designaven els esclaus fugitius o les ovelles esgarriades, i que també signifiquen ‘feréstec’ o ‘salvatge’ Però tots tres s’han aplicat sobretot als indòmits cavalls salvatges de l’Amèrica del Nord o de les pampes argentines, fins al punt que n’han acabat segrestant el significat Amb els anys, “mustang” ha acabat imposant-se, “cimarrón” ja se sent poc, i “bronco” s’aplica a qualsevol cavall no domesticat En tot cas, són part de la història de la colonització americana Parlant amb propietat, al continent americà…

Un dels elements més clarament definidors del món modern és la creació de grans xarxes primer a escala local, després nacional i estatal i finalment a escala global Les xarxes de distribució de l’aigua, les carreteres o els ferrocarrils van ser les precursores d’aquest fenomen En el camp de les tecnologies de la informació, el telègraf va ser la primera gran xarxa que alguns, ara, han definit com “la Internet victoriana” L’anomenat telègraf òptic va néixer amb el segle XIX i amb una velocitat de transmissió que es pot calcular de 0,5 bits per segon, és a dir, uns 20 caràcters per minut Entre…