Resultats de la cerca

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Les alteracions de l’aparell respiratori poden originar manifestacions molt diverses, sobretot amb relació a les diferents estructures que són afectades o els trastorns que alteren la funció que els correspon Es pot tractar de manifestacions subjectives o símptomes , com obstrucció nasal, alteracions de l’olfacte, mal de coll, dispnea o dolor toràcic O bé es poden manifestar alteracions objectives o signes , com rinorrea, esternuts, epistaxis, afonia i disfonia, tos, expectoració, hemoptisi, cianosi o alteracions del ritme respiratori Aquestes manifestacions presenten intensitats…

Definició Són anomenades vegetacions adenoides unes masses de teixit limfoide localitzades al sostre de la nasofaringe, d’una grandària variable, que es formen sovint en els infants a conseqüència d’un desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia, les dimensions de la qual solen disminuir a partir de la pubertat En alguns casos, les vegetacions adenoides creixen tant que arriben a obstruir les coanes nasals, la qual cosa obliga a respirar per la boca i origina diversos trastorns respiratoris A més, també poden obstruir els orificis de les trompes d’Eustaqui i causar trastorns freqüents de…

Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa A Itàlia presentava una forma poligonal…

Les vegetacions adenoides són unes formacions de grandària variable localitzades al sostre de la nasofaringe, per darrere de les fosses nasals, que es formen sovint en els infants a conseqüència del desenvolupament exagerat de l’amígdala faríngia i què solen remetre espontàniament a partir de la pubertat Si les vegetacions adenoides són petites, no solen generar cap mena de problema Quan són més grosses, però, poden causar diversos trastorns, ja que obstrueixen el pas de l’aire de les fosses nasals a la faringe i poden obstruir igualment els conductes que comuniquen l’orella…

Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…

Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la…

Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…

Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’…