Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Intoxicació
Hom anomena intoxicacions els trastorns produïts per la introducció en l’organisme de productes tòxics, és a dir, substàncies de molt diversa índole que, en quantitats relativament petites, ocasionen alteracions en teixits orgànics o en el funcionament de determinats òrgans, i arriben fins i tot a causar la mort Els productes capaços d’actuar com a tòxics són nombrosos, i les vies a través de les quals poden ésser introduïts en l’organisme, diverses En altres articles d’aquest capítol es tracta de determinades intoxicacions que poden necessitar una assistència d’urgència, com és ara les…
Obstrucció de la via aèria per cos estrany
L’ obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que correspon a l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal —la via per la qual es comuniquen els pulmons amb l’exterior—, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertany a l’organisme, de manera que impedeix que l’aire oxigenat arribi als pulmons adequadament Es tracta d’un dels trastorns aguts que convé diagnosticar amb més rapidesa, ja que es pot solucionar immediatament amb mesures molt senzilles i efectives Si no es resol, però, pot tenir greus conseqüències, ja que és una de les…
Riscos derivats dels fenòmens sísmics
Els conceptes bàsics que permeten considerar els fenòmens sísmics són els de sismicitat, intensitat i magnitud S’entén per sismicitat la determinació de les característiques i de l’ocurrència de terratrèmols en una àrea determinada Altrament, la intensitat i la magnitud donen la mida dels terratrèmols Així, la intensitat és la força amb què es nota un terratrèmol en un punt de la superfície terrestre Aquesta força es calibra en funció dels danys causats als terrenys, persones i estructures La intensitat màxima és la força amb què se sentiria un terratrèmol al seu epicentre Existeixen diverses…
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…
el Baix Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’extrem meridional, regada per les aigües de l’Ebre.
La geografia És una de les dues comarques en què és dividit l’antic terme general de Tortosa Cap de comarca, Tortosa Sector costaner del Baix Ebre entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar © Arxiu Fototecacat El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents les serres, les planes, la vall i la ribera Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Prelitoral Catalana, quan s’obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre Aquest braç meridional, format per roques calcàries juràssiques i…
La paradoxa de les invasions en ocells
Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…
Novetats en la fauna dels mol·luscs
Oxychilus albuferensis és una espècie descrita fa poc, que es distingeix per la seva notable escultura de solcs espirals i radials És endèmica de les bosquines humides i les depressions interdunars de s’Albufera d’Alcúdia És distinta d’ O yartanicus , igualment de recent descoberta a l’extrem nord-oriental de Mallorca, com també d’ O lentiformis , la qual no és endèmica de les Gimnèsies com se suposava, sinó només de Menorca Cristian R Altaba La fauna malacològica dels Països Catalans està experimentant canvis profunds, tant pel que fa a la distribució com a la seva composició específica A…
Els escòmbrids: verats, tonyines i afins
Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de quilla, i una aleta caudal ben…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
Ecologia i medi ambient 2013
Ecologia
Neteja de residus químics a Flix La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996 © ACUAMED / ACA La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix Ribera d’Ebre, acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell Superior d’Investi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina