Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
Sant Guim de la Plana
Sant Guim de la Plana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…
les Homilies d’Organyà
Pàgina del manuscrit de les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima,…
, ,
Sant Francesc de Santpedor
Art romànic
Situació Vista exterior del mur frontal de l’església F Junyent-A Mazcuñan La capella és situada dalt un turó que es dreça en un lloc planer, entre les carreteres de Manresa a Santpedor i la de Santpedor a Callús, des d’on és perfectament visible Long 1°49’54” - Lat 41°46’40” S’hi arriba fàcilment emprenent la carretera de Manresa a Santpedor Poc abans d’arribar a la població mig quilòmetre escàs cal desviar-se, a mà esquerra, per tal de seguir un camí carreter que hi mena Hom hi pot anar també per la carretera de Callús, on, a mà esquerra, hi ha un camí que hi porta Aquest camí…
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les aigües i les…
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
Xèrica
Xèrica
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…
Castell de Vallgornera (Peralada)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la masia de can Modest, la qual conserva molts elements de l’antic castell F Tur És un castell situat en un terreny més aviat planer, al nord-oest de la població de Vilanova de la Muga i a poca distància de Peralada Actualment, les restes força importants de l’antic castell són utilitzades com a casa de pagès, que és anomenada Can Modest o Can Modest de les Torres Mapa 258M781 Situació 31TEG031838 Per anar-hi hom pot agafar un camí a la carretera de Castelló d’Empúries a Peralada, aproximadament 1 km abans d’arribar a la darrera vila, a mà dreta, i…
Tortellà
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
L’Empordà
L’Empordà és una de les regions naturals i històriques amb una personalitat més ben definida El seu nom té l’origen en el de la ciutat d’Empúries‚ i significa‚ doncs‚ el territori o el rodal el rerepaís emporità Empúries fou fundada, en un indret ja habitat per població autòctona‚ pels navegants i comerciants grecs de Focea jònics‚ al segle VI aC‚ els quals li donaren el nom d’Empòrion empori‚ mercat La romanització del país s’inicià també a Empúries desembarcament de l’exèrcit de Gneu Escipió el 218 aC i els romans crearen una colònia al costat de la ciutat grega i del poblat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina