Resultats de la cerca

La diversitat dins dels biomes La biosfera és molt complexa Sobretot quan hom l’observa detalladament, es resisteix a amotllar-se a classificacions simples, que constin de poques categories L’escala de percepció és un factor importantíssim a l’hora de determinar les unitats homogènies que hom pot definir en el mantell viu de la Terra Així, si ens situem suficientment allunyats, en el punt de vista que tindria un observador situat en un satèllit o en un avió, les grans unitats definides com a biomes es presenten com satisfactòriament homogènies i amb unes fronteres clares entre elles Però a…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…

Els biomes La part del globus terrestre poblada per organismes vius inclosa la part més baixa de l’atmosfera constitueix la biosfera, ecosistema global que es pot subdividir en un gran nombre d’ecosistemes específics En el medi terrestre, aquests ecosistemes reben el nom de biomes Cada bioma es caracteritza per la presència i les interaccions de comunitats vegetals i animals determinades, que estableixen una relació constant i estreta d’interdependència amb el medi físic que les envolta Per diferenciar els diversos biomes es fa referència sobretot a la vegetació, perquè les plantes viuen de…

El concepte de bioma Cada petita zona de la biosfera és particular i irrepetible Hom pot, però, comparar fragments diferents tot cercant regularitats que permetin una classificació dels grans tipus de paisatges, passant per alt les diferències degudes a condicionaments locals, siguin presents o passats Les condicions anomenades macroclimàtiques són especialment apropiades per dur a terme una subdivisió de la biosfera en grans unitats, ja que el clima és el factor primari que influeix tots els altres, tant edàtics com biòtics Per arribar a una definició i a una classificació de les grans…

Característiques generals Constitueixen el grup més important de falgueres actuals Recordem que l’esporangi s’hi origina a partir d’una sola cèllula de l’epidermis de la fronda i que, un cop madur, la seva coberta és formada per una sola capa de cèllules La immensa majoria de les leptosporangiades són isospòriques, exceptuant els ordres mésc evolucionats, que són heterospòrics Des d’un punt de vista filogenètic, el grup de les leptosporangiades es considera més recent i evolucionat que el de les eusporangiades El grup comprèn els ordres de les osmundals Osmundales , isospòriques, amb…

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…

Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda, aquestes…

Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…

Collir sense plantar Entre els recursos vegetals útils que provenen dels boscos monsònics, a més de les fustes precioses, hi ha plantes amb valor alimentari, plantes ornamentals excepcionals, plantes medicinals, espècies per a condiment i una gran quantitat d’altres vegetals que es fan servir localment per a satisfer diverses necessitats quotidianes Les plantes alimentàries Entre els fruiters i les plantes alimentàries que es poden trobar als boscos monsònics de Sri Lanka, per exemple, hi ha el longan Dimocarpus = Euphoria longan , una sapindàcia els fruits de la qual tenen un aril…

Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…