Resultats de la cerca

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico de la novela…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins el 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947, promogué la restauració del monestir i impulsà la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch , Francesc A Miquel , Miquel Albert i…

Fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de novembre de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l’erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari El seu catalanisme d’esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia Qualificat de pornogràfic, les dificultats econòmiques el feren abocar-se a aquesta última línia per aconseguir més lectors Abandonat per Elias i la majoria dels de…

Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat,…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…

Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic, filosòfic,…