Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
El que cal saber del càncer de tiroide
Patologia humana
És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a envair les estructures adjacents i a propagar-se amb la sang i la limfa a altres òrgans per a reproduir-hi nous tumors o metàstasis El càncer de tiroide és molt menys freqüent que les afeccions benignes de la glàndula, per bé que sempre que es presenta una tumoració tiroidal cal comprovar si es tracta d’un tumor maligne, ja que les manifestacions locals no…
Càncer de trompes de Fal·lopi
Patologia humana
És anomenat càncer de trompes de Fallopi el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits de les trompes uterines, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per òrgans allunyats formant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de trompes de Fallopi és poc freqüent i representa menys del 0,5 % dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la menopausa,…
El que cal saber de l’hepatitis vírica aguda
Patologia humana
L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una dieta…
Papil·lomatosi laríngia
Patologia humana
La papil lomatosi laríngia és un trastorn caracteritzat per la formació, a la laringe, de nombrosos papillomes, unes masses blanquinoses de superfície rugosa, d’un aspecte que recorda el d’una col-i-flor L’estructura dels papillomes és similar a la de les berrugues vulgars de la pell, i consisteix fonamentalment en formacions prominents de teixit conjuntiu que conté nombroses fibres i vasos sanguinis, coberts per teixit epitelial constituït per diverses capes de cèllules, les més superficials de les quals poden haver mort i contenir queratina abundant que els confereix duresa No es coneix…
Tabac i altres malalties
Constantment es publiquen estudis que demostren, sota criteris absolutament científics, que l’hàbit de fumar ocasiona nombrosos trastorns i afavoreix el desenvolupament de diverses malalties Algunes d’aquestes malalties no són tan freqüents o tan greus com les que hem esmentat abans, però en conjunt alteren notablement la qualitat de vida del fumador Quant als ulls, l’excés de tabac pot arribar a produir conjuntivitis i fins i tot ambliopia tabàquica , trastorn característic dels grans fumadors, que dóna lloc a un dèficit visual progressiu A més, el tabac potencia el desenvolupament de…
El violí d’Auschwitz
Literatura catalana
Novel·la de Maria Àngels Anglada, publicada el 1994.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història d’un luthier jueu confinat al camp d’extermini d’Auschwitz durant els darrers anys de la Segona Guerra Mundial Originari de Cracòvia, el luthier Daniel sobreviu a l’infern del camp treballant de fuster Un comandant nazi, amant de la música, li proposa una prova terrible haurà de construir un violí de sonoritat perfecta en un temps limitat, si vol salvar la seva vida i la d’un violinista, també presoner, que ha de tocar l’instrument acabat Malgrat les condicions infrahumanes en què treballa, Daniel aconsegueix, gràcies a la passió pel seu ofici de…
so envoltant
Electrònica i informàtica
Nom genèric dels diferents sistemes de so que reprodueixen més de dos canals d’informació d’àudio per tal que l’oïdor pugui situar la font sonora en l’espai.
Els primers sistemes foren desenvolupats per al cinema al principi dels anys cinquanta i disposaven d’un mínim de quatre pistes d’àudio sistema CinemaScope enregistrades sobre material magnètic situat en un costat de la pellícula Malgrat tot, les pistes magnètiques eren molt estretes i la fidelitat del so no era gaire bona A l’entrada dels setanta aparegueren en el mercat diferents sistemes domèstics, anomenats quadrafònics, que combinaven les dues pistes estereofòniques per obtenir canals auxiliars que permetessin de reproduir una illusió de so espacial Aquests sistemes tingueren poc èxit a…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’…
Helmints
Patologia humana
Els helmints són verms o cucs que no tenen apèndixs articulats, d’unes dimensions que oscillen entre unes micres i els trenta centímetres de llargada segons les espècies i les formes que adopten al llarg del cicle vital L’estructura dels helmints és senzilla Per fora disposen d’un tegument o cutícula , dura o elàstica, que els protegeix i aïlla del medi extern Per sota de la cutícula tenen una capa de teixit muscular, les contraccions del qual els permeten de desplaçar-se a mesura que alternativament aproximen o separen els seus extrems En la part més interna hi ha l’aparell digestiu, un tub…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina