Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Mircea Eliade
Filosofia
Religió
Fenomenòleg de la religió romanès.
Estudià filosofia a la Universitat de Bucarest El 1928 viatjà a l’Índia per estudiar sànscrit, els diversos corrents ioguis i filosofia índia sota la direcció de SB Dasgupta L’impacte de l’Índia és perceptible en tota la seva obra posterior, sobretot en la seva concepció de l’home com a microcosmos , com a paràbola del kósmos La novella La nuit bengali 1933 es fa ressò d’algunes experiències de l’Índia El 1933 retornà a Romania, i ensenyà filosofia i història de les religions a Bucarest Durant la Segona Guerra Mundial fou agregat cultural de l’ambaixada romanesa a Londres…
Academia Republicii Socialiste România
Acadèmia romanesa, fundada el 1866 a Bucarest amb el nom de Societatea Literarǎ Românǎ.
Té filials a Iaşi i a Cluj, dues bases científiques, a Timişoara i Tirgu Mureş, i altres centres de recerca El règim comunista reorganitzà l’Academia Românǎ, conjuntament amb les de ciències i de medicina, i canvià en 1948 el nom de la institució pel d’Academia Republicii Socialiste România, nom que conservà fins el 1990, que recuperà l’anterior
Jocs Olímpics de Seül 1988
Esport general
XXIV Jocs Olímpics de l’era moderna, que se celebraren a Seül (Corea del Sud) del 17 de setembre al 2 d’octubre de 1988.
Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles 55 d’or, la RDA, 102, i els EUA, 94 El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló amb rècord del món, 7291 punts També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4 × 400…
Trajan Bašescu

Trajan Bašescu
© OTAN
Política
Polític romanès.
Graduat el 1976 en estudis de marina civil, del 1976 al 1987 fou oficial en vaixells de la marina mercant romanesa NAVROM, director d’una delegació a Anvers 1987-89 i cap d’inspeccions de marina civil 1989-90 Després de l’enderrocament del comunisme 1990 i afiliat al Partit Democràtic, fou ministre de Transports 1991-92, i del 1992 al 2000, diputat al Parlament Del 1996 al 2000 tornà a ser ministre de Transports Posteriorment, del 2000 al 2004, fou alcalde de Bucarest, i del 2001 al 2004, president del Partit Democràtic El desembre del 2004 fou elegit president de Romania en…
Noruega 2014
Estat
L’exprimer ministre noruec Jens Stoltenberg va ser nomenat nou secretari general de l’OTAN © NATO El nou executiu de coalició entre els partits de centredreta i l’extrema dreta populista format al final del 2013 va començar a donar les primeres mostres del viratge a la dreta de la política noruega A proposta dels darrers, al juny va ser aprovada la prohibició de la mendicitat als carrers, estigmatitzada i associada de manera recurrent per les autoritats als immigrats de nacionalitat romanesa i ètnia gitana També en l’àmbit punitiu, l’executiu noruec va fer públic al setembre els…
Vagn Holmboe
Música
Compositor i professor danès.
Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Romania 2015
Estat
La lluita contra la corrupció va marcar tota l'agenda política a Romania durant gran part de l'any Es van succeir les dimissions d'alts càrrecs del Govern i la detenció d'empresaris i polítics de primer nivell, entre les quals cal esmentar al març la del ministre de Finances, acusat de corrupció per tràfic d'influències per haver acceptat un suborn quan era alcalde de la ciutat de Slatina Al maig, el ministre romanès de Desenvolupament Regional va dimitir després de ser condemnat per frau electoral Al mes de juny, la Fiscalia Anticorrupció romanesa va obrir una investigació al…
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…