Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
normand | normanda
Història
Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII, de primer en expedicions guerreres periòdiques i que successivament esdevingueren sedentaris.
Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…
cibernètica
Electrònica i informàtica
Activitat científica que, segons Norbert Wiener, estudia la comunicació i el control en els animals i en les màquines.
Té essencialment un caràcter interdisciplinari, per tal com els sistemes de comunicació i de control són trobats pertot en la natura comportament animal, ecosistemes, psicologia i en el treball de l’home enginyeria, processos de fabricació automatitzats, comportament dels individus o dels petits grups La formalització cibernètica d’aquests sistemes unifica conceptes de diversos camps, i per això hi ha pocs especialistes en cibernètica, mentre que un gran nombre d’investigadors utilitzen els seus principis en llur treball Primàriament, la cibernètica és la ciència de construir, manipular i…
Sant Romà de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vista des del sud-est d’aquesta església, en què destaca el seu senzill i ben conservat absis ECSA - M Anglada L’església de Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt amb el grup de cases del Masover de Banat, en la cota dels 1 100 m d’altitud, al vessant meridional del Segre, a prop del barranc de Banat Mapa 35-10216 Situació 31TCG789893 Per anar-hi s’ha d’arribar primer a Ortedó, que queda a 8 km de la Seu d’Urgell i que és on comença una carretera sense asfaltar que va a Vilanova de Banat cal seguir-la fins a trobar la primera bifurcació a l’esquerra un quilòmetre…
Ideogrames cal·ligràfics
Per als occidentals, són el paradigma de la complicació signes abstrusos i aparentment capriciosos que, a tot estirar, prenen un valor decoratiu a la porta dels restaurants xinesos o japonesos I, tanmateix, constitueixen el sistema d’escriptura més antic dels vigents, i és emprat quotidianament per un de cada cinc humans Són els ideogrames anomenats “zhuanzi” en xinès o “kanji” en japonès, els caràcters gràfics de l’Extrem Orient, presents en els textos més antics i en els ordinadors més moderns Els primers caràcters xinesos coneguts, inscrits en ossos i closques de tortuga trobats a les…
Castell de Sentmenat
Art romànic
Situació Vista general del castell, fa anys convertit en explotació agrícola Imatge cedida per l’Ajuntament de Sentmenat Aquest edifici es troba al llom planer d’una carena, uns 1 300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat La gran mola del castell s’alça en un lloc estratègic La façana, que és orientada a ponent, queda gairebé al marge del gran barranc que forma la riera de Sentmenat en aquest indret A migdia, a pocs metres del castell, s’alça una capella dedicada a Sant Jaume on hi ha el panteó dels marquesos de Sentmenat Mapa 36-15392 Situació 31TDG278078 És…
Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa (les Cluses)
Situació Vista de l’església des de la part de llevant, amb els absis encastats en un gran mur planer que els unifica per fora i que antigament estava integrat en la fortificació del castell ECSA - A Roura L’església parroquial de Santa Maria o Sant Nazari és al nucli de la Clusa Alta, al costat de tres cases i dins el recinte en ruïnes del castell medieval de la Clusa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29′ 1″ N - Long 2° 50′ 41″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH-EBP Història L’església parroquial de Santa Maria és documentada des de l’any…
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…
Santa Maria de Vilamòs
Art romànic
Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…
Marçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina