Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Àlvar Campaner i Fuertes
Historiografia catalana
Medievalista, numismàtic, col·leccionista i jurista.
Vida i obra Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis Després de ser destinat 1879-84 a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari 1732-1884 , transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència En aquest camp destaquen dues obres Numismática Balear…
Francisco de Zamora Peinado
Historiografia catalana
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Seguí la carrera judicial i de molt jove fou nomenat alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Destaca per dues obres un dietari dels viatges realitzats per Catalunya i un qüestionari format per 143 preguntes sobre geografia, economia, història, vida quotidiana, etc que havia de ser contestat pels pobles, caps de corregiment, valls, territoris senyorials, etc, de Catalunya Segons alguns autors, les dues obres estarien estretament relacionades, ja sigui perquè els viatges li inspiraren la realització de les enquestes, o bé perquè volgué comprovar-ne in situ les…
La Industrial Farinera de Reus
Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…
Narcís Casanoves i Bertran
Música
Compositor i organista.
Vida El 1757 entrà a l’Escolania de Montserrat, on es formà musicalment amb el pare Josep Martí i el pare Benet Julià, i en l’orgue, amb el pare Benet Valls Monjo profés el 1763, fou organista del monestir i, alhora, majordom segon Només en dues ocasions, substituint el pare Anselm Viola, fou mestre de l’Escolania Excellí com a intèrpret de l’orgue, i la tasca que dugué a terme amb aquest instrument li valgué una gran consideració i l’admiració dels seus coetanis, tant per l’habilitat i la tècnica digital com per la facilitat i la intelligència en la improvisació Compongué obra religiosa…
música de Colòmbia
Música
Música desenvolupada a Colòmbia.
Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI, organitzà la capella de la catedral i li donà un impuls que es mantingué ben bé…
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…
Studio Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1915 per Joan Solà i Mestres i Alfred Fontanals, tècnics experimentats de la Pathé barcelonina.
Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…
Maria del Mar Bonet i Verdaguer
Música
Cantautora.
Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…
,
Praga

Aspecte del pont de Carles, Praga
© Lluís Prats
Ciutat
Capital de Txèquia i del kraj de la Bohèmia Central, té l’estatus de districte independent.
La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…
art txec
art txec Cistell de fruita, d’Emil Filla
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de plasticitat El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina