Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…
Castell de Miralles (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Miralles són situades en un turó que s’alça al sud de la serra de Queralt, a 662 m d’altitud Des d’aquest punt s’albira exclusivament la part alta de la vall de la riera de Miralles, superfície que corresponia si fa no fa al terme del castell JBM Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 La pista que s’enfila al castell, degudament senyalitzada, arrenca, a mà dreta, del quilòmetre 11,8 de la carretera d’Igualada a Valls, just al davant d’on hi ha el bar El Castell Aquesta pista acaba al pla on s’aixeca l’església, sobre la qual, dalt d’un turó, ressalten les restes…
Sant Pere de Falgars d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església de Sant Pere de Falgars, situada en un dels llocs més pintorescs del Cabrerès, centra el petit veïnat que constitueix l’antic nucli de Falgars d’en Bas, que s’estén des de la carena de la serra de Cabrera, a ponent, fins a la llarga cinglera de Falgars, que domina a ponent la plana d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG637597 Per anar-hi cal agafar una pista forestal que surt d’Hostalets d’en Bas En mitja hora de pujada amb fortes marrades hom arriba al poblet de Falgars d’en Bas, on hi ha l’església És aconsellable un vehicle…
Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, poeta, periodista i escriptor.
Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…
,
Història tripartita
Lletra capital del foli 131, decorada amb el típic entrellaçat-graella, a base d’una xarxa regular de franges diagonals i equidistants, entrecreuades a intervals regulars G Llop El volum núm 166 del catàleg de Gudiol * i LXXII de l’inventari de Villanueva és compost per 191 folis de 30×21 cm, escrits en lletra carolina, en els quals s’inclouen fonamentalment una Història ecclesiastica tripartita sobre textos de Sozòmenos, Sócrates i Teodoret, i les obres de sant Joan Crisòstom De lapso i fragments dels Comentaris sobre els salms Es tracta d’un còdex que encara que a vegades ha estat atribuït…
Sant Gil d’Albió (Llorac)
Art romànic
Situació Vista des de la part de migdia del conjunt que formen l’església romànica, la rectoria i el clos del cementiri P Ferrer L’església parroquial de Sant Gil és situada a la banda oriental del poble d’Albió, formant un conjunt exempt amb el cementiri i la casa rectoral Mapa 34-15390 Situació 31TCG563033 Per a arribar a Albió s’ha d’agafar la carretera local T-224 que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Vallfogona de Riucorb a uns 10 km de Santa Coloma hi ha, a mà dreta, la carretera local TV-2245 que mena directament al lloc d’Albió FEB Història El lloc d’Albió es documenta a partir…
Gabriel Guàrdia
Art gòtic
Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i…
Vic
Pont romànic sobre el Mèder, a Vic
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, que centra la plana de Vic, a la confluència del Mèder i del Gurri.
Situació i presentació El terme, que es troba al bell mig de la comarca d’Osona, limita al NW amb l’extens terme de Gurb, a l’E amb Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga, al S amb Malla i Muntanyola i a l’W amb Santa Eulàlia de Riuprimer A més de la ciutat de Vic, cap administratiu del municipi i de la comarca, el terme comprèn el poble de Sentfores, anomenat també la Guixa, part del nucli urbà de Calldetenes, el raval de Serra-de-senferm, la urbanització el Castell d’en Planes, situada al NW de la ciutat entre la línia fèrria i el traçat de la carretera de Puigcerdà, i els…
El triomf de l’academicisme en la pintura
El darrer quart del segle XVIII i els primers anys del XIX són els dels triomf de la pintura acadèmica L’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona fixarà una normativa semblant a la de la Real Academia de San Fernando Aquest fet portarà a una uniformitat pictòrica present en l’obra de Pere Pau Muntanya, segon director de l’Escola de Barcelona, després de la mort de Pasqual Pere Moles Una major radicalització de caire neoclàssic la trobem en la proposta de Josep Bernat Flaugier, mentre que la llibertat antinorma és palesa en l’obra de Josep Pla el Vigatà Una nova classe social, la burgesia…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina