Resultats de la cerca

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…

Cursà estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya Dedicat a l’estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, ha estat sardanista Minyons d’en Serrat, Asert, dansaire i director de diversos esbarts Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal i Rubí Músic del grup de folk Ministrils del Raval, i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques El 2005 fou impulsor del projecte Casa de la Música de Terrassa juntament amb les de Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, que dirigí…

Després s’hi incorporaren Marià Aragón i Josep Viusà Fou la primera i única alternativa de distribució autogestionada de l’Estat espanyol de les pràctiques cinematogràfiques marginals militants, underground , i també de material independent, amateur o no professional, i de films que la Censura franquista havia prohibit Reuní un important fons en dipòsit, la majoria en 16 mm, i una bona part del qual era de realitzadors o collectius catalans Difongué els seus materials per Catalunya i la resta de l’Estat i alguna vegada a l’estranger, i fou exhibit pels cineclubs, associacions de veïns, casals…

Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…

Els practicants van equipats amb escanfandre autònom, monoaleta i boia de superfície Les proves individuals poden ser sense referències o M , amb referències o 5 punts i en estel També hi ha la prova per equips, la qual té una variant coneguda com prova Monk S’originà a la Unió Soviètica durant la dècada de 1950 Poc després s’estengué per Europa central Les primeres competicions s’organitzaren al llac Maggiore d’Itàlia 1961 i al llac Wörthersee d’Àustria 1962 La primera competició internacional es disputà a Crimea l’any 1965 i hi participaren submarinistes de l’URSS, Bulgària, Hongria, Itàlia…

L’any 1877 es creà a Barcelona la societat Plana, Agustí i Éscorsa, que installà una foneria de ferro al núm 15 del passeig de la Creu Coberta de Barcelona, avui avinguda de Mistral Dionís Escorsa Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Dionís Plana era un home de l’ofici Era un dels components de Plana, Codina i Bertran, una altra foneria de ferro que havia funcionat al carrer Aldana, davant de la presó vella, prop d’on ara installaven els nous tallers Agustí era un serraller que aportava els seus coneixements en aquest ram Dionís Escorsa i Cruells va ser nomenat director tècnic del taller La…

L’any 1912, com a conseqüència del nou règim jurídic en matèria de  cambres  s’instituïren, a Barcelona per separat, la Cambra Oficial de Comerç i Navegació i la Cambra Oficial d’Indústria El 1967 es reunificaren les dues cambres i es constituí novament la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona com a continuadora d’aquelles Té la seu a la Llotja de Mar El principal òrgan de govern és el ple Fins el 2017, l’integraven 69 membres, 60 dels quals elegits per sufragi universal i directe de tots els contribuents al Tresor Públic persones físiques o jurídiques, dedicats a…

La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…

Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat catalana, és…