Resultats de la cerca
Es mostren 1524 resultats
Castell de Vilopriu
Art romànic
Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
Salvador Guinot i Vilar
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
De família acomodada i important propietari agrícola, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Menéndez y Pelayo De retorn a la seva ciutat natal exercí la docència a l’institut d’ensenyament mitjà com a professor de llatí i literatura No escriví cap obra de contingut històric –més enllà de les ressenyes d’alguns llibres sobre història local publicades en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura –, ja que la seva tasca intellectual se centrà en estudis lingüístics i de la literatura valenciana dels s XV i XVI, però fou promotor d’importants…
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
Colòmbia 2013
Estat
El darrer any de mandat del president Juan Manuel Santos, l’agenda política colombiana va estar marcada pel procés negociador d’un acord de pau amb les guerrilles de les FARC, procés que s’havia endegat al final del 2012 i que va continuar durant tot l’any 2013 a l’Havana Davant l’abast i l’antiguitat del conflicte, i malgrat que es van fer més d’una dotzena de reunions, no hi va haver resultats tangibles en tan poc temps de negociació Tanmateix, el president Santos, convençut de la línia traçada, a final d’any va endegar els tràmits parlamentaris i constitucionals per a fer un referèndum en…
Garratt
Locomotora de vapor articulada, amb dos grups d’eixos motors situats en bastiments independents i amb la reserva d’aigua i la de carbó repartides l’una al davant de la caldera i l’altra al darrere.
testimonis muts
Trossos de carbó, de vidre, de rajoles, closques de cargols, etc., que es posen sota una fita per a poder provar l’existència d’aquesta en cas que fos arrencada i es produïssin discussions sobre la seva situació.
hectografia
Disseny i arts gràfiques
Procediment de reproducció de documents en el qual l’original, mecanografiat amb una tinta especial o en paper carbó, és comprimit sobre una capa de gelatina que pot servir de forma per a un cert nombre de còpies.
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
abessonar
Indústries forestals
Tirar estellicons per la xemeneia d’una carbonera a fi de mantenir el foc a la regió central i evitar que s’escampi a la resta, amb la qual cosa la llenya cremaria en lloc d’esdevenir carbó.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina