Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
barra
Matemàtiques
Rectangle utilitzat per a visualitzar la dependència entre dues dades estadístiques en què la base s’associa a una de les variables i l’altura a l’altra; el conjunt de barres determina un gràfic de barres o histograma.
Bruges

Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
túnel

Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Castell de Sant Esteve de Mar (Palamós)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’antic castell, bastant alterat per construccions posteriors F Baltà Les ruïnes d’aquest castell es troben al caire d’un penya-segat, sobre la costa, a mig camí entre Palamós i Calella, entre la badia de la Forca i la cala s’Alguer Mapa 335M781 Situació 31TEG123343 Des de Palamós hi ha una carretera que porta fins al barri turístic de la cala de la Fosca Sobre el promontori, a la punta que limita la badia pel costat de tramuntana, hi ha l’edifici que fou castell Història L’any 1277, el castell de Sant Esteve de Mar ja existia En aquesta data el rei Pere II el…
La torrota de l’Obac (Vacarisses)
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI D Ferran La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est Mapa 392M781 Situació 31TDG144089 El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant la carretera…
Espluga de la Baronia de Lavansa (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Enorme balma, que fou aprofitada com a lloc d’habitatge a l’alta edat mitjana ECSA - J Bolòs Es tracta d’un conjunt de balmes situades al llarg del vessant solà de la vall de la Baronia de Lavansa Sota seu hi havia unes quantes feixes Mapa 33-13328 Situació 31TCG406509 Des de Montargull cal anar a Tórrec D’allà cal agafar la pista que surt de davant d’una bàscula Havent fet poc més d’1 km, en arribar a uns pollancres, cal seguir durant un quart d’hora un camí de bast que surt cap a l’esquerra i que, fent la volta a la muntanya, porta fins a les balmes JBM Història El lloc de Lavansa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina