Resultats de la cerca
Es mostren 1036 resultats
Cap a la terciarització de l’economia
Evolució del sector dels serveis als Països Catalans i a Espanya 1960-1981 Un dels fenòmens que s’ha manifestat de manera més clara les darreres quatre dècades ha estat l’increment del pes absolut i relatiu de les activitats de serveis en el conjunt de les estructures productives nacionals, la qual cosa ha implicat que la terciarització de les economies més desenvolupades hagi estat espectacular Els anys cinquanta i seixanta foren anys de canvis molt importants en l’estructura productiva de la majoria dels països econòmicament avançats i, també, en la d’aquells que, com Espanya, assoliren en…
Una caixa conservadora, ortodoxa i sanejada (1921-1935)
Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
La construcció: una gran indústria i un gran negoci
Introducció Ciutat Badia Cerdanyola del Vallès Dins de l’economia catalana del segle XX la construcció d’habitatges ha tingut un paper clau com a suport de l’establiment concentrat dela població, condició indispensable per al procés d’industrialització Sense una oferta suficient d’allotjament en unes condicions mínimes d’habitabilitat, a la llarga, el procés de desenvolupament econòmic hauria estat frenat per la deficient reproducció dela…
Ciutat medieval de Manresa
Art romànic
La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
El marc geogràfic del romànic del Vallès
Art romànic
Presentació geogràfica Situació de la comarca del Vallès Occidental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Occidental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Situació de la comarca del Vallès Oriental dins el conjunt de les comarques de Catalunya Mapa de la comarca del Vallès Oriental amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallès, amb els 1 444,85 km 2 que té d’extensió, se situaria, en el conjunt de les comarques catalanes, en el tercer lloc, just darrere els dos Pallars Però, arran de la divisió…
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
La darrera etapa (1976-1990)
La igualtat operativa entre bancs i caixes Grup immobiliari del Passeig de Sant Joan-antiga fàbrica Elizalde Memòria , 1964 La inversió immobiliària s’incrementa a un ritme més lent i només s’accentua pel que fa a immobles per a utilització pròpia El general Franco morí el 20 de novembre de 1975 Dos anys més tard —el 29 de setembre de 1977— es restablia amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya La Constitució espanyola fou aprovada per les corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada en referèndum del 6 de desembre del mateix any Finalment, la Llei Orgànica de 18 de desembre de 1979…
L’art romànic al Baix Llobregat
Art romànic
Arquitectura civil i militar i arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Tres elements característics de la comarca del Baix Llobregat tingueren molta importància a l’alta edat mitjana En primer lloc, ésser una contrada de pas —la comarca s’organitza al voltant del curs baix del riu Llobregat—, en segon lloc ésser situada molt a prop de la ciutat de Barcelona i, en tercer lloc, amb relació a l’aspecte anterior, estendre’s al sud d’aquesta ciutat Durant els segles IX al XII, llarga època en la qual hi hagué una “marca” o frontera que partia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina