Resultats de la cerca
Es mostren 1935 resultats
Menopausa artificial
Abans de tractar aquest tema, cal insistir que la menopausa és un fet fisiològic, que, amb variacions individuals, s’acaba produint en totes les dones No obstant això, actualment es pot donar el cas que en el tractament d’algunes afeccions, especialment d’índole tumoral, es recorri a l’extirpació d’òrgans involucrats en la presentació de la regla, per la qual causa, tot i que no s’hi hagi produït la menopausa natural, cessen les menstruacions En aquest cas es parla de menopausa artificial En realitat, es poden distingir situacions molt diverses, segons…
L’ingrés al centre sanitari durant el part
En el cas d’esquinçament espontani de la bossa de les aigües és convenient que la dona s’adreci al centre sanitari on ha de parir, per bé que les contraccions encara no siguin gaire freqüents Això és degut al fet que en esquinçar-se la bossa i evacuar-se el líquid amniòtic, el cap del fetus fa pressió directament sobre l’úter, la qual cosa estimula les contraccions i previsiblement accelerarà el part A més, en trencar-se les membranes s’obre una comunicació entre l’interior de l’úter i la vagina per la qual poden accedir microorganismes infecciosos Per aquesta raó, si el part s’endarrereix…
Mètode assistencial postnatal
Pel que fa a la situació concreta del nadó en el centre sanitari, es poden seguir diversos criteris Fins fa pocs anys, el més normal era que si l’infant no tenia cap trastorn romangués tot el temps al seu bressol, a l’habitació de la mare D’aquesta manera es podia mantenir ininterrompudament el vincle entre mare i fill des del moment del naixement, i es podien fer les primeres mamades sempre que l’infant ho demanés No obstant això, amb aquest sistema, la mare està sempre pendent de l’infant, com és natural, i no pot descansar tant com necessita, després de l’esforç del part També és fàcil que…
Esprue tropical
Patologia humana
L’ esprue tropical és un trastorn caracteritzat per un defecte, per part de les cèllules intestinals, d’absorbir adequadament les substàncies nutritives contingudes als aliments, que afecta les persones que viuen en diverses regions tropicals, com l’índia, l’Extrem Orient o el Carib, o bé hi viatgen Hom considera actualment que el trastorn és ocasionat, en part, per diversos microorganismes que infecten la mucosa intestinal, és a dir, la capa de teixit mucós que cobreix la superfície interna dels intestins, que veu disminuïda la capacitat d’absorbir adequadament les substàncies nutritives…
la Pesta Negra
Història
Nom donat pels coetanis (i acceptat pels historiadors) a l’epidèmia de pesta que assolà Àsia i Europa des de mitjan s. XIV al començament del XV.
La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…
Esquinços i luxacions
Un esquinç consisteix en la desinserció o ruptura dels elements que, com ara els lligaments, estabilitzen els encaixaments articulars Una luxació, o dislocació, és el desplaçament d’un o més dels extrems ossis que es relacionen en una articulació, i que es colloquen així fora del lloc habitual Els esquinços i les luxacions poden ésser provocats per diverses circumstàncies Tanmateix, els moviments sobtats i violents, com també les caigudes i els cops accidentals, en són les causes més freqüents Sovint es produeixen quan es desenvolupa alguna activitat física molt intensa o un esport violent,…
Els basidiolíquens
Són pocs els basidiomicets que han emprès el camí de la liquenificació Els més notables a Europa són els que han resultat del mutualisme entre fongs del gènere Omphalina i algues del gènere Coccomyxa , i han format un tallus granulós Botrydina o esquamulós Coriscium A aquest darrer tipus correspon el de la fotografia noteu-hi les esquàmules verdes, que ha produït fructificacions amb el típic aspecte d’agàric, i sense algues Els seus caràcters ens permeten de veure que el nom que li correspon és Omphalina hudsoniana Una altra espècie, O ericetorum , amb tallus de tipus Botrydina , ha estat…
Els tetragonúrids: peix llima
El peix llima Tetragonurus cuvieri té les escates fortament carenades, i això li dóna un tacte raspós molt característic En l’etapa juvenil mostra el mateix comportament que els trotllos s’associa amb objectes flotants, especialment meduses i salpes L’adult, d’uns 30 cm de llargària, és bon nedador i s’alimenta d’invertebrats pelàgics Domènec Lloris La família dels tetragonúrids reuneix únicament dues espècies d’un mateix gènere de peixos que hom coneix comunament amb el nom de peixos llima per causa del tacte que els donen les escates, fortament carenades Tenen el cos allargat i més aviat…
Bec de serra gros
Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…
Els anèl·lids fòssils
El sedentàride Rotularia spirulaea és un dels anèllides més característics i freqüents dels sediments marins de l’Eocè L’exemplar de la fotografia fa uns 2 cm de diàmetre, i procedeix del Priabonià Eocè superior de Castellolí Anoia Jordi Vidal / MGB Són pocs els anèllids fílum Annelida que han estat identificats en el registre fòssil, en gran mesura per causa de les seves mateixes característiques un cos tou i una absència gairebé generalitzada d’elements esquelètics susceptibles de fossilitzar-se Només n’hi ha alguns que en posseeixen, com els de l’ordre dels erràntides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina