Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
Berna
Vista del portal de la Zeitglockenturm o torre del rellotge, d’estil gòtic, a la ciutat de Berna
© A. Bachs
Ciutat
Capital de Suïssa i del cantó de Berna, vora el riu Aare.
El primitiu nucli urbà Nydeck s’establí en un turó que dominava el riu i s’anà expandint a banda i banda dels meandres que tallen actualment la ciutat per tres punts El 86,3% de la població parla l’alemany, el 6% el francès, i el 5,9% l’italià el 77% és protestant, i el 20,8% catòlica La principal funció urbana de Berna és l’administrativa i la cultural Historisches Museum i Kunstmuseum Schweizer Landesbibliothek Universitat de Berna, fundada el 1834 Alhora és també un centre industrial indústria siderúrgica, metallúrgica, editorial La població activa treballa, majoritàriament, en el sector…
Intel
Electrònica i informàtica
Empresa multinacional nord-americana dedicada principalment a la fabricació de circuits integrats (microprocessadors i xips de suport) per a ordinadors personals.
L’any 1971 posà al mercat el primer xip microprocessador, el 4 004, que operava amb 4 bits i era per a una calculadora Posteriorment, el 1972 i el 1974 presentà els microprocessadors de 8 bits, els 8 008 i 8 080, considerats els “pares” de tots els microprocessadors posteriors, que eren molt més potents i es destinaven principalment al control industrial L’any 1978 aparegué el 8 086/8 088 que operava amb 16 bits i que ja s’aplicà a l’ordinador personal IBM-PC, amb el qual s’inaugurà una nova era del món de la informàtica Tot conservant l’arquitectura original, la potència dels…
Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera
Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La profunda vall…
Llop
El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-…
Gralla de bec groc
Àrea de nidificació de la gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus als Països Catalans Maber, original dels autors Es tracta bàsicament d’una espècie sedentària als Pirineus i en algunes serralades pirinenques de l’interior, encara que en el decurs d’hiverns molt freds pot traslladar-se cap als Prepirineus, on sovint conflueix amb la gralla de bec vermell P pyrrhocorax Els nuclis de cria més meridionals es troben als límits del Pallars Jussà amb la Noguera i també al Solsonès i al Berguedà Excepcionalment, se n’ha vist més cap al S i l’E del Principat, abastant comarques…
Castell de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA – A Villaró L’anomenat castell de Montan és situat a la part alta del pla de Montan Mapa 34–11253 Situació 31TCG674780 Del quilòmetre 119 de la C-1313 surt una costeruda carretera que, en 12 km, arriba a l’altiplà de Montan Aquest poble és dividit en tres nuclis El castell es troba en un serrat damunt el barri que hi ha a l’esquerra de la pista, sota de cal Castell Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta fortalesa, veïna de la torre de Montan, tot i que Montan és una de les parròquies esmentades en l’…
Cotoliu
Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…
Maria Verger i Ventanyol
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Escriptora.
Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día Gràfico , El…
,
sigillata
Arqueologia
Nom donat als vasos de ceràmica característics de l’època romana (de la fi del segle I aC al segle V).
Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida quatre vegades,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina