Resultats de la cerca

Vida Ingressà en la Gaumont de Barcelona com a grum i acabà essent el número dos de la companyia després del director Henri Huet Ambdós participaren, el 1929, en la constitució de la societat anònima Fantasio que a l’abril del 1931 inaugurà el cinema homònim –el nom fou suggerit per Francesc Gargallo, cap de publicitat de la Gaumont– Quan aquesta casa es convertí en Exclusivas Huet, Ll Cabezas marxà amb Llorenç Gascón cap de vendes de la Gaumont i Jaume Ferrer, el seu caixer, per crear la distribuïdora Internacional Films IF També s’hi incorporaren Modest Pascó, que hi aportà títols de la…

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La Barcelona Plató…

Situat al centre des Pla, entre 100 i 200 m alt, és drenat cap a la badia d’Alcúdia pel torrent de Solleric El 1982 la superfície explotada era de 4 106 ha el 78% del terme, de les quals es cultiven 3 401 ha Predominen els cultius de cereals 2 456 ha, seguit dels fruiters 865 ha, ametllers, figueres La ramaderia comprèn 357 caps de bestiar boví, 563 d’oví i 500 de porquí La terra és explotada en el 71,4% pels seus propietaris, el 28% ho és en règim d’arrendament i la resta en el de parceria La brolla d’olivella i garrofer i les pinedes de pi blanc sumen unes 650 ha L’economia no és solament…

Bastit entre el 1820 i el 1824 segons plans d’Aleksandr Mikhailov i Osip Bove -urbanitzador del sector després de la guerra de Napoleó-, fou reconstruït i ampliat el 1856, arran d’un incendi, per l’arquitecte Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialitzat en teatres d’òpera feu també el Mariinskij de Sant Petersburg, que ha estat el gran rival històric del Bol’šoj La gran sala, de cinc pisos i luxosa ornamentació, té una capacitat de 2 153 localitats El seu origen es remunta a una companyia teatral formada el 1776 pel fiscal moscovita P’otr Urusov i per Mikhail Medoks, la…

Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les lletanies menors, d…

Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…

Un cop dimitit Josep Irla i Bosch, com a president de la Generalitat, el 7 de maig de 1954, la cambra catalana tornà a reunir-se, per primera i única vegada després de l’1 d’octubre de 1938 a Mèxic La sessió es féu, el 5 d’agost de 1954, a l’edifici ocupat per l’ambaixada de la República Espanyola S'organitzà i es desenvolupà sense representacions oficials ni diplomàtiques i amb absència de mitjans de comunicació A l’esmentada reunió, intervingué Dalmau Costa com a cap cerimonial i Ot Duran d’Ocon com a productor general de Catalunya Estanislau Ruiz i Ponsetí, com a diputat de més edat, n'…

Entrà en vigor l’any 1998 i consisteix en una reforma de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya del 1983 La nova llei fou aprovada amb un ampli consens CiU, PSC, IC-Els Verds i el PI, però amb l’oposició del PP i ERC, i l’abstenció del PCC Mentre que ERC considerà la llei insuficient, el PP la trobà innecessària i que vulnerava la llibertat d’ús de les dues llengües cooficials Elaborada pel conseller Joan Maria Pujals, la llei consta de trenta-nou articles, vuit disposicions addicionals, tres de transitòries i tres de finals l’articulat es distribueix en set capítols…

La capital és Springfield És situat al nord de les Grans Planes, entre els Grans Llacs i el Mississipí, presenta un relleu suau, només accidentat per formacions morèniques, testimoni del glacialisme quaternari, que l’envaí totalment És dividit en dues conques hidrogràfiques la del Mississipí, que és formada pels rius Rock, Illinois i Kaskasia, i la del Wabash-Ohio, al sector sud-oriental El clima és continental, amb estius càlids i humits i hiverns molt freds 11°C de temperatura mitjana i 900 mm anuals de precipitacions El bosc, que actualment ocupa l’11,2% de la superfície abans n'ocupava el…

L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…