Resultats de la cerca

El títol de baró, amb la categoria de par, fou establert a França i a Anglaterra a partir del segle XIV al segle XVI l’emperador Carles V l’introduí als seus regnes, i tot seguit esdevingué utilitzat a la majoria dels països europeus Als Països Catalans, però, ja des del segle XIV foren concedits títols de baró a certs nobles posseïdors de terres senyorials d’alguna extensió, els quals ocupaven el darrer lloc dins la noblesa titulada catalana tanmateix, no fou fins a l’any 1798 que aquest títol fou equiparat als altres del regne El títol de baró fou atorgat més fàcilment després…

Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d’una expedició a les…

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

L’ordre dels pteroclidiformes Pteroclidiformes , que comprèn l’única família dels pteròclids, amb 2 gèneres i 16 espècies, aplega uns ocells terrestres, propis de les zones àrides i àdhuc desèrtiques, semblants a perdius dotades de llargues cues, però més pròximes als coloms que a qualsevol altre ordre d’ocells Tant és així que sovint s’han inclòs entre els columbiformes, que considerarem tot seguit Tant la xurra com la ganga són sedentàries a les terres catalanes, però la seva àrea de distribució és molt limitada, d’acord amb l’especialització del seu hàbitat Una tercera…

El lloc de Gurp s’assenta en un replà a 922 m d’altitud, sota un dels contraforts que davalla de la serra homònima El castell kastro Guirbi figura esmentat entre els anys 969 i 974 en un seguit de donacions de terres situades al terme d’aquest castell a favor del monestir d’Alaó Posteriorment, l’any 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme del castell de Gurp El castell de Gurp formà part de la baronia d’Eroles L’any 1831 consta que era senyoria del baró de Claret i Sant Adrià

A l’extrem del municipi de Cardedeu, en contacte amb les terres del Fou i Sant Jaume de Rifà, de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha documentat un extens territori conegut com Molnells i a vegades Montells Sembla que vers aquest indret hi havia la capella de Sant Pere de Molnells o Monells, documentada des del 1076 i dita també, el 1083, Sant Pere del Prat Va desaparèixer molt aviat i això ha estat causa que algun autor cregués, sense fonament, que podia ésser una anterior advocació de Sant Salvador dels Prats, capella que ja surt esmentada amb aquest titular el 1073 Cal suposar més…

Una referència documental de l’any 1062 dona notícia de l’existència d’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc concret on estigué situada Segons la mencionada escriptura, Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau vengueren a Roger Guillem un mas amb totes les seves pertinences, que era situat dins el terme de Ribelles i prop de la demarcació territorial de “ Sancti Stephani in locum que vocant Puiol ” així mateix, consta en les afrontacions territorials del mas que venien, el qual limitava per una banda amb les terres de l’ ecclesia Sancti Stephani A banda d’…

Aquesta capella és emplaçada al sud-oest del llogaret de l’Abadia, al límit del terme L’església de Sant Macari és un edifici ruïnós, parcialment colgat de runa i terres, i molt embardissat Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només es veu l’arrencada de la volta L’estat de les ruïnes no permet veure’n altres detalls, com les obertures o l’ornamentació de les façanes Els paraments a la part on són visibles presenten un aparell de reble irregular, disposat desordenadament, que palesa una construcció rústega, de datació…

Es troba al damunt del poble de Rallui, on probablement era emplaçat l’antic castell Seria, doncs, l’església castellera Suposem que al principi era dedicada a la Mare de Déu, puix que diverses notícies documenten una església de Santa Maria al terme de Rallui L’any 1126 dues terres a la Clusa i una altra al coll de Sant Vicenç confrontaven amb “la terra de Santa Maria” Hom pot pensar qué és una referència a Santa Maria d’Ovarra, però un instrument del 1256 consigna una vinya a les Llagunes del Palau que confrontava “ in vinea Sancte Marie de Lauri ” Actualment, la capella de…

Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del…