Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
Butllofes
Les butllofes són elevacions circumscrites de la pell, de més de 5 mm de diàmetre, que contenen líquid en llur interior Es produeixen per un mecanisme molt simple un fregament intens i continu de qualsevol objecte amb una zona de pell desprotegida, dóna lloc a l’aparició de butllofes si la pell s’acostuma progressivament als fregaments, es farà més resistent i ja no apareixeran aquestes lesions En la pràctica d’exercici físic, el més comú és que apareguin butllofes als peus, a causa dels fregaments que sofreix la superfície cutània com a conseqüència de l’ús d’un calçat inadequat…
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000…
Modificacions mamàries i síndrome pre-menstrual
Fisiologia humana
Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera parallela al cicle ovàric En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent Durant la primera part del cicle, els estrògens…
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’obtenció del…
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…
aspersió
Agronomia
Sistema de regatge que consisteix a distribuir l’aigua en forma de pluja mitjançant els aparells anomenats aspersor
.
Els aspersors, que reben l’aigua a través de tubs fixos fàcilment acoblables i desacoblables, són mòbils i poden ésser collocats als punts on calgui en cada moment determinat El regatge per aspersió, que nasqué a Itàlia cap als anys trenta com a mètode per a incorporar adobs al sòl, comporta un seguit d’avantatges suposa un notable estalvi d’aigua, pel fet que hom pot dosificar exactament les quantitats de líquid que necessita cada parcella regada, i pel fet que hom evita pèrdues d’aigua per transport facilita la mecanització del conreu en suprimir els obstacles que per a les…
endoscòpia
Exploració instrumental de la superfície interna de cavitats, dels òrgans que contenen i dels conductes de l’organisme mitjançant un endoscopi.
Per la manera de recollir la imatge, l’endoscòpia pot ésser directa , si la zona que hom vol explorar ja forma naturalment una cavitat, o indirecta , si cal injectar-hi gas o líquid perquè es formi una cavitat i hom pugui, així, explorar-ne la superfície La pràctica d’endoscòpies ha experimentat una transformació notable els darrers anys, gràcies a les innovacions tècniques aconseguides en els aparells emprats per a l’estudi de les cavitats orgàniques Dels endoscopis metàllics rígids hom ha passat a la utilització estesa d’instruments flexibles de fibres òptiques i darrerament ha estat …
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
Febre per mossegada de rata
Patologia humana
La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis , que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus , que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament Els infants en són els més afectats Després de la mossegada, es genera…
Europa
Imatge del satèl·lit Europa copsada pel Voyager 1
© Fototeca.cat
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter que es mou a una distància de la superfície de Júpiter de 670.800 km seguint una òrbita circular i essent el seu període de revolució de 3,5 dies.
Descobert per Galileu, el 1610, el seu diàmetre és de 2830 km i la seva massa 2,5 deumillèsimes de la terrestre La seva albedo molt elevada, d’un 70%, i la seva densitat relativament baixa, 3,03 g/cm 3 , permeten de suposar que l’aigua en estat sòlid o líquid deu constituir una part important del satèllit Algunes teories suposen que pot constituir una part tan elevada com un 20% de la seva massa total Les imatges transmeses a la Terra per les sondes Voyager el mostren com un cos amb una superfície de color blanquinós, totalment coberta per un complex mosaic de ratlles i bandes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina