Resultats de la cerca
Es mostren 10759 resultats
Mota de Juegues (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Situació Vista general de l’indret de Juegues Darrere les vinyes hom pot veure com sobresurt el llom de la mota i al fons la capella de Santa Maria de Juegues J Castellví La mota de Juegues és situada en una plana, al costat de l’Aglí Prop seu passava un camí que anava cap a Clairà i travessava aquest riu, prop de la mota, mitjançant un gual El territori de Juegues en alguns moments es pot inundar Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 18” N - Long 2° 59’ 3,6” E S’ha d’arribar fins a l’ermita de Santa Maria de Juegues, situada al nord-oest de Torrelles La mota és pocs metres a l’oest d’aquesta…
Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco
© Universidad de Alcalá
Història
Militar
Militar i estadista.
Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta…
música de Dresden
Música
Música desenvolupada a Dresden (Alemanya).
Des de l’Edat Mitjana, ha estat un centre d’activitats musicals d’alt nivell A Dresden hi ha tres esglésies amb una forta tradició musical la Frauenkirche, la Kreuzkirche i la Sophienkirche, de les quals només aquesta darrera conserva un orgue original 1720 Durant el Renaixement i el Barroc, totes tres posseïen orgues i conjunts corals de gran qualitat Aquesta forta tradició organística encara continua viva, com ho demostra el gran nombre de recitals d’orgue que s’ofereixen a les esglésies de la ciutat La cort de Dresden comptà amb músics barrocs excepcionals Entre d’altres, hi foren mestres…
música de Colònia
Música
Música desenvolupada a Colònia (Alemanya).
Fou colonitzada pels romans el 50 aC i esdevingué bisbat al segle IV Carlemany l’elevà a seu arquebisbal el 785 i el 1815 entrà a formar part de Prússia La història musical de Colònia és llarga, ja que ha estat un centre cultural important des de l’època romana Es conserva una quantitat notable d’escrits teòrics sobre música, entre els quals hi ha un tractat anònim del segle X titulat De organo i alguns exemplars de De institutione musica , de Severí Boeci, i de Theoria , de Johannes de Grocheo També han arribat nombrosos reculls de cant gregorià El 1338 es creà la universitat, una de les més…
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…
Observacions finals
El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les…
El budisme
Aquest mapa mostra el percentatge de budistes a diversos estats del món, que, en conjunt, representa més o menys el 6% de la població mundial L’àrea amb més seguidors és la de l’Extrem Orient Trobem més del 70% de budistes a Mongòlia, Sri Lanka, Birmània, Tailàndia i Cambodja entre el 40 i el 70% al Bhutan, Laos i el Vietnam entre l’11 i el 40% a Malàisia, Taiwan, Corea del Sud i el Japó Hi ha entre l’1 i el 10% de budistes a la Xina i a Indonèsia Pel que fa als altres continents, hi ha l’1% de budistes a Austràlia, i un 1% o més en alguns països d’Europa, com Holanda i França,…
L’islam
Aquest mapa mostra la difusió de l’islam, practicat aproximadament pel 20% de la població mundial vegeu els mapes 32, 34 i 35 Les àrees amb un percentatge més alt entre un 91 i un 100% de musulmans són el Magrib i els països del Pròxim Orient fins a l’Índia Després trobem entre el 51 i el 90% de musulmans als països del nord d’Àfrica, a més de Somàlia, les antigues repúbliques soviètiques de l’Àsia central, Bangladesh i Indonèsia l’únic país del continent europeu que té més del 51% de població musulmana és Albània Després venen països que tenen entre el 21 i el 50% de musulmans alguns països…
Les llengües oficials
Els experts calculen que menys d’un quatre per cent de les llengües del món gaudeixen d’algun tipus d’ús oficial, és a dir, un ús que ha estat establert jurídicament i que es vincula al govern, a l’administració pública, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació Aquest mapa mostra com l’oficialitat d’un reduït grup de llengües, moltes d’elles europees, s’ha estès per una gran quantitat d’estats dels cinc continents La majoria d’estats d’Europa i alguns d’Àsia especialment del sud-est han promogut una llengua oficial que se sol identificar amb la llengua nacional de la…