Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
riu de Guerosso
Riu
Curs d’aigua de la vall de Cardós, capçalera del riu de Noarre, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà); és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
vogul
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins l’okrug autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
Els voguls o mansis es dediquen sobretot a la caça i a la ramaderia de rens i bovins A l’estiu habiten en cabanes còniques cobertes d’escorça de bedoll, i a l’hivern en petites cabanes quadrangulars de troncs Conserven molts elements del folklore tradicional cants, llegendes, culte de l’os, etc Practiquen el xamanisme
Perles

Perles (Fígols i Alinyà)
© Isidre Suñé
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
Peguera

El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Economia i societat al Vallespir. Segles IX-XIV
Introducció El Vallespir, vall aspra i terra de muntanyes, s’obre a l’est a la plana del Rosselló a partir de Ceret i de Sant Joan de Pladecorts Entre el massís del Canigó al nord, el de Costabona a l’oest i les Alberes al sud, els habitants de la primera edat mitjana van trobar refugi en aquesta terra, van installar-hi els seus camps i ben aviat van saber treure profit dels recursos que oferia la fusta, els cursos d’aigua, les pastures i els minerals van contribuir a fer progressar aquest petit pagus remot Als segles centrals del feudalisme, al Vallespir es desenvoluparen les activitats…
Xirell
Despoblat
Despoblat del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a l’W del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer; damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels s. XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Castell de Milany (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell, amb molt pocs elements que encara resten dempeus M Anglada El castell de Milany és situat a 1 535 m d’altitud, al cim d’un turó, a la carena de la serra del mateix nom, que separa la vall de Vallfogona de les valls de Llaés i de Vidrà Mapa 294M781 Situació 31TDG413678 El camí que mena al castell surt cap a mà esquerra del carrer d’entrada del poble de Vallfogona de Ripollès La pista baixa fins al fons de la vall, i entre pastures i fagedes s’enfila per l’obaga Havent fet poc més de 6 km, quan arribem al trencall de can Sargatal i can Quillet, en…
Les estratègies productives
Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…
L'artificialització antròpica de la biosfera
El control gradual de la producció alimentària L’impacte de les espècies humanes primitives sobre el seu entorn no degué ésser gaire notable En tot cas, no fou més gran que l’inflingit per altres espècies de primats Amb el pas del temps i el progrés de l’activitat cultural, però, aquesta situació ana canviant El mòbil bàsic de l’intent de dominació de l’entorn fou, naturalment, la seguretat alimentària Per tal de garantir l’abastament d’aliments, primer els humans organitzaren les recolleccions i les caceres, i després s’iniciaren en l’agricultura i en la ramaderia També, és clar, els humans…