Resultats de la cerca
Es mostren 41630 resultats
Romania 2014
Estat
Contra tot pronòstic, Klaus Iohannis va ser escollit nou president de Romania en la segona volta © Marea Britanie Evanghelica Al mes de novembre es van celebrar les setenes eleccions presidencials des de la caiguda del règim comunista, el 1989 El càrrec de president de Romania no és de caràcter simbòlic, com passa a molts països del seu entorn, perquè té competències en política exterior i defensa i és l’encarregat de nomenar els responsables del Tribunal Constitucional, els serveis secrets o la fiscalia Aquestes eleccions van resultar polèmiques arran dels problemes sorgits…
Fra Angelico
L’Anunciació , de Fra Angelico (Museo dell’Angelico, Florència)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Guido (o Guidolino) di Pietro, pintor italià.
L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma…
Urgències mèdiques: definició i classificació
En termes generals, la població considera urgència mèdica qualsevol situació en la qual, segons el criteri de la mateixa persona afectada o de qui l’envolta, cal rebre ràpidament assistència mèdica Aquest concepte és molt ampli, ja que abasta des de trastorns que realment no tenen cap transcendència, però amb símptomes que angoixen molt aquell que els pateix o alarmen a qui l’envolta, fins a trastorns molt greus, que veritablement posen en perill la vida Les tècniques de primers auxilis poden ésser útils per a socórrer tothom que pateix una urgència mèdica, sigui quina sigui la seva gravetat…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
Temps obert
Literatura catalana
Cicle novel·lístic de Manuel de Pedrolo, publicat del 1963 al 1980.
El 1938, un bombardeig durant la guerra civil pot afectar en graus diversos, o no, el pis barceloní on viuen l’infant Daniel Bastida, un germà més gran, una germana més petita i els pares Cadascuna de les diverses possibilitats determinarà que la vida d’en Daniel sigui diferent A TO1, Un camí amb Eva , la bomba destrueix la casa, canvien de barri, i en Daniel esdevindrà escriptor A TO2, Se’n va un estrany , la bomba no afecta la casa, el pare és detingut, i en Daniel és un deliqüent A TO3, Falgueres informa , morenel pare i el germà gran, i en Daniel és empresari A…
sèrie de quintes
Música
Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).
Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no…
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt…
Paràsit gros
Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià…
Tètol cuabarrat
Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…