Resultats de la cerca

Espanya, i més concretament Catalunya, encara que només sigui per la proximitat de la frontera amb França, es va beneficiar molt, artísticament parlant, de la seva neutralitat durant el primer conflicte bèllic europeu Molts artistes catalans i estrangers van tornar o es van refugiar temporalment a Catalunya, i van donar a conèixer la seva aportació personal a l’art del primer terç del segle XX Manolo, Gargallo o Picasso van retornar a Barcelona, després d’haver-la abandonat a principi de segle La Ciutat Comtal també va comptar amb la presència dels immigrants F Picabia, M Laurencin, A Cravan…

La insurrecció militar del juliol del 1936 i la revolta social subsegüent desenvocaren en una guerra civil que no s’acabà fins al primer d’abril de 1939 Òbviament, amb la situació de lluita armada, la vida cultural i artística de Catalunya va patir un trasbals amb repercussions traumàtiques Tanmateix, les activitats artístiques no es van interrompre del tot Les galeries d’art van tancar les portes, però diverses institucions organitzaren exposicions de marcat caràcter ideològic La Generalitat de Catalunya, amb la creació del Comissariat de Propaganda, aconseguí difondre propaganda política a…

La primera notícia referent al món de la música a la ciutat és de Pacià, bisbe de Barcelona entre el 360 i el 390, que condemnà els excessos de les celebracions de música, danses i mascarades de les calendes de gener Hi ha notícies del segle VII referents a composicions litúrgiques dedicades a sant Cugat i s’ha constatat que el bisbe Quirze escriví un himne a santa Eulàlia Com en tota la província eclesiàstica Tarraconense, a Barcelona s’utilitzava el cant visigòtic, conegut amb el nom de mossàrab a partir del segle VIII En temps de la invasió sarraïna foren destruïts molts còdexs, i malgrat…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya, 2 vols Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals La Plana de Vich en els segles VIII i IX 717-786 , Vic 1954 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans Ed Vicenç Vives, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva època , 3 a edició, Barcelona 1962, reimprès a Dels visigots als catalans , vol II, Barcelona 1968, pàgs 141-277 Ramon d’Abadal i de Vinyals La plana de Vic en els segles VIII i IX 717-886 , Vic 1954, Reproduït a…

Dels orígens al 1939 La primera obra escrita als Països Catalans que tracta d’arqueologia de l’antiguitat és Monumentos célticos de la isla de Menorca 1818 del menorquí Joan Ramis i Ramis El títol indica clarament que l’obra s’emmarca en els inicis de la influència de la historiografia romàntica, i l’arqueologia no podia ser-ne una excepció Així doncs, qualsevol antiguitat anterior als romans s’atribuïa als celtes, uns pobles europeus definits molt vagament que havien patit l’ocupació romana Per contraposició a la “uniformitat” romana, els celtes representaven un món exòtic, divers i amb…

Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…

El Museu Etnològic de Barcelona, reinventat des d’una visió de museologia social, proposa un espai en el qual es pugui entendre la societat mitjançant els objectes © Museu Etnològic de Barcelona L'any 2015, el patrimoni etnològic va tenir un destacat protagonisme a la capital catalana amb la inauguració, per una banda, del nou Museu de Cultures del Món, als palauets Nadal i del marquès de Llió del carrer de Montcada, i, per l'altra, amb la remodelació del Museu Etnològic a Montjuïc Tanmateix, la iniciativa i el projecte de creació del Museu de Cultures del Món de Barcelona, que pren el relleu…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert,…

Document núm 1 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 1 Document núm 2 Arxiu Capitular de Vic, calaix E, volum núm 7, document 2 Document núm 3 Arxiu de la Corona d’Aragó, Cancelleria, Extra Inventari núm 4702 Document nùm 2 Document núm 1 Document nùm 3 Parròquia de Sant Pere d’Osor, arx Sant Hilari Pbr de Sto Petro de Osor IX Pbr de Sto Petro de Osor VIII Ecclam Sci Petri de Osor Santa Creu d’Horta, durant segles sufragània d’Osor municipi d’Osor Pbr de Sta Cruce IIII Pbr de Sta Cruce IIII S Crucis Sant Hilari Sacalm, amb les seves sufragànies històriques de Santa Margarida…

El conreu de les activitats científiques i tecnològiques necessita tenir un marc favorable per al seu desenvolupament, un marc que permeti professionalitzar les distintes ocupacions i afavorir la comunicació entre els estudiosos de les distintes branques cientificotècniques, les quals varen manifestar-se de manera palmària a partir de la instauració de les monarquies centralitzadores Hi hagué tres grans innovacions que crearen les bases per a la pràctica d’aquestes activitats En primer lloc, la multiplicació o la creació d’institucions estables, que permetien no sols l’accés a un lloc de…