Resultats de la cerca

Aquest mapa vol representar un dels reptes bàsics de les societats contemporànies el diàleg entre la identitat i la diversitat Les polítiques culturals públiques es poden entendre com el conjunt de programes, accions i intervencions que les instàncies de govern les que han de vetllar per l’interès general ajuntaments, estats, organitzacions internacionals porten a terme, en la intersecció de la identitat i la diversitat, per a respondre a les necessitats culturals dels ciutadans S’ha cartografiat el grau de ratificació dels tres principals convenis culturals de la UNESCO, l’organització de…

L’autor lliurant el llibre sobre els Usatges de Barcelona, Comentaris als Usatges de Barcelona , JMarquilles, 1448 MHCB És el text jurídic cabdal i més representatiu de la història del dret català per raó dels seus orígens i contingut, pel seu desenvolupament consuetudinari i jurisprudencial, i també pel fet que constitueix l’encapçalament del dret general català contingut en les Compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya 1413, 1496, 1588/89 i 1702 Aquest dret general modificà, com a dret novíssim i seguint l’ordre dispositiu del codi de Justinià, el dret comú vigent…

Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…

Tendències de les poblacions d’ocells comuns de la ciutat de Barcelona comparades amb les d’altres hàbitats de la resta de Catalunya, corresponents al període 2002-08, calculades amb el programa TRIM S’utilitzen les espècies i nombre d’exemplars d’ocells identificats en recorreguts lineals de 3 km, fets a velocitat constant, 11 a Barcelona i més de 150 a la resta de Catalunya, tots recorreguts dues vegades a la primavera i dues a l’hivern Les unitats dels gràfics són diferències respecte al nivell de referència de l’any 2002 =1 Es pot observar que el comportament de les poblacions de la…

“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera durant quatre o…

Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, i del també eclesiàstic Bofifaci Ferrer Ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric , gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó…

Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…

Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…

El 1367 la Cort reunida a Vilafranca nomenà el regent de la Diputació i els oïdors següents regent de la Diputació de Catalunya Pere Vicenç Oïdor eclesiàsic Ramon Gener, cabiscol d’Urgell oïdor militar Hug II de Cardona, vescomte de Cardona oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona Durant el llarg període en què la Diputació del General estigué dirigida per un regent, les successives corts anaren nomenant nous oïdors La Cort de Barcelona de 1368-69 designà Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic Bernat de Tagamanent, cava-ller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet,…