Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
Paraguai

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud, que limita amb Bolívia al NW i el N, amb el Brasil al NE i l’E, i amb l’Argentina al S, el SW i l’W; la capital és Asunción.
La geografia física El Paraguai és un territori en gran part baix i planer, bé que amb una morfologia prou variada A la zona compresa entre els rius Paraná i Paraguai s’alcen els contraforts de l’altiplà del Mato Grosso, de gresos vermells, que acaba amb un escarpament serres d’Amambay i de Maracajú aquesta orla presenta al N un típic perfil asimètric de costa, resseguit per una sèrie de turons baixos Al centre del país s’alcen fins a 680 m uns massissos de gres que l’erosió ha separat completament del Mato Grosso Entre aquest massís i les serres abans esmentades s’estén, al Paraguai…
la Pobla de Lillet
Vista aèria de la Pobla de Lillet
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Situació i presentació El terme municipal confronta al N amb el de Castellar de n’Hug, del qual el separen els cims de Cerqueda i les carenes de Comes, les Roques del Bruc, la carena dels Carbonells i el puig de Sant Eloi a l’W, amb l’antic terme de Brocà, avui de Guardiola de Berguedà, i amb Sant Julià de Cerdanyola al S, amb Castell de l’Areny pla de Catllaràs, Puig Lluent i amb el terme de les Llosses del Ripollès serra de Puig Lluent, de 1629 m, plans de Cosp i puig de Faig-i-branca, de 1515 m, i, a l’E, amb el terme de Gombrèn, també del Ripollès, del qual el separen l’Arija i el rec del…
Agramunt
Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, dividit en dos sectors per la serra d’Almenara: el septentrional dins de la ribera de Sió i el meridional al marge nord del pla d’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector septentrional de la comarca, al bell mig de la Ribera de Sió Limita al N amb els termes noguerencs d’Oliola i Artesa de Segre, a l’W amb Preixens de la Noguera i Castellserà, al S amb la Fuliola, a l’E amb Puigverd d’Agramunt i al SE amb Tornabous L’enclavament de Montclar, al NW del territori principal del municipi, confronta amb Foradada W i N, Artesa de Segre N, E i Preixens S Tradicionalment el terme tenia una extensió de 55,7 km 2 , fins que el 1970 li fou annexionat l’antic municipi de la Donzell Primer fou agregat el sector de les Puelles, el…
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
Les algues
Consideracions generals sobre els eucariotes Comparat amb el grup dels procariotes els organismes més antics, els eucariotes són d’aparició més recent Els eucariotes són, des d’abans del començament del Paleozoic, el grup de sers vius que domina la biosfera La seva organització cellular més complexa, amb nucli i orgànuls cellulars, i la possibilitat de tenir, almenys durant una part de llur cicle vital, cèllules diploides és a dir, amb nucli que conté dos jocs complets de cromosomes, i això vol dir, la informació genètica pràcticament duplicada, els ha portat a obtenir un notable èxit…
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina