Resultats de la cerca

S'originà el 1888 a Bretanya i, bé que EBernard en fou el creador amb Les bretones al prat , qui sabé donar-li valor i aprofitar-ne totes les possibilitats fou PGauguin La visió després del sermó National Gallery, Londres Foren pintors sintetistes els membres de l’escola de Pont-Aven i els del grup nabí, i l’obra més extremament sintetista és El talismà de PSérusier

Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora

Situació Interior de la construcció, amb la volta perfectament conservada F Tur Edifici que, malgrat el nom popular que té, no sembla pas que fos un molí És situat a la riba dreta i a tocar de la Muga, a poc menys d’1 km del poble de les Escaules, aigües amunt Aquesta construcció fou bastida sobre unes roques planes, de tal manera que resta molt poc enlairada respecte al nivell normal de l’aigua del riu Pocs metres més avall, colgada actualment sota l’aigua, hi ha una altra construcció semblant i, encara, riu avall, hom en descobrí els vestigis de dues més Aquest edifici fou…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

Es fa en terrenys humits de terra baixa

Situació L'edifici de Sant Esteve d’Enseu, d’estructura simple, presideix un petit nucli ara deshabitat ECSA - A Roig L’església de Sant Esteve es troba a l’entrada mateix del poble d’Enseu Tot i que encara les cases es mantenen en peu i en alguna d’elles s’han fet obres recentment, ja no hi ha cap habitant permanent en el lloc Mapa 33-11252 Situació 31TCG422879 Aquest petit poblet es troba assentat en el vessant dret del barranc que baixa de la muntanya de Baén i que neix en el collet de Sant Sebastià, i passa per Baén i pel lloc d’Enseu i desguassa a la Noguera al costat mateix del monestir…

Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…