Resultats de la cerca

L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…

Situació Aspecte que ofereixen els forats, els quals, com a cosa curiosa, se situen només a un costat del riu F Junyent-A Mazcuñan Aquest seguit de perforacions és situat al ribatge dret del riu Llobregat, poc després que les seves aigües s’hagin esmunyit pel pont gòtic del Pont de Vilomara Long 1°52’16” - Lat 41°42’04” Aquesta població es troba emplaçada a uns 6 quilòmetres de Manresa vers migjorn Forats Al ribatge dret del riu i a uns 50 m aigües avall del pont gòtic hi ha 16 forats rodons excavats a la roca, els quals es disposen formant dos rengles asimètrics i a uns dos metres de…

L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de…

Al testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l’any 1021, és esmentat Tedmar de Urriols , el qual probablement devia ésser el senyor del lloc d’Orriols És lògic, d’altra banda, que ja aleshores aquest Tedmar visqués en un castell o bé, potser, en una casa forta L’any 1265 hi ha una notícia clara de l’existència del castell En un document d’aquesta data són esmentats els danys causats en aquest castell durant les lluites que hi hagué entre el comte d’Empúries i el senyor de Rocabertí Hi ha algunes notícies també dels senyors d’aquest castell a la baixa edat mitjana L’any…

L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document aportat per…

No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173…

Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una…

El poble de la Granja d’Escarp és a uns 35 km al sud-oest de Lleida i a uns 10 km del sud de Fraga, sobre la confluència dels rius Segre i Cinca Les restes de l’antiga església parroquial potser es corresponen amb la capella de Sant Jaume de l’actual església parroquial neoclàssica El nom de la Granja d’Escarp reflecteix l’origen d’aquest nucli i la seva situació dins el terme del castell d’Escarp, la primera menció del qual és d’època andalusina Apareix en l’obra de Yaqut amb el qualificatiu de hisn I š karb Posteriorment, l’any 1120, torna a esmentar-se amb motiu de la…

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una dama…