Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una…

Inicià la seva formació a Torrente, i al seminari fou deixeble de J Piqueras i JM Úbeda El 1872 exercí de segon organista a Salamanca, el mateix any era organista a la collegiata de Covadonga, el 1875 fou mestre de capella a Àvila i l’any següent desenvolupà aquesta mateixa tasca a Valladolid El 1877 guanyà la mestria de la catedral de València Destacà per la recuperació de l’obra de Joan Baptista Comes, que pretenia adaptar a la pràctica de la música religiosa En les obres religioses que compongué seguí l’estètica del seu temps, cercant sempre l’expressió a partir de tècniques romàntiques,…

Els òrgans genitals del nadó solen ésser d’un volum relativament gran, per efecte de les hormones maternes que han passat al fetus, a través de la placenta, fins al moment del part En els nounats, la bossa que conté els testicles, l’escrot, sol tenir una grandària relativament considerable En alguns casos, els testicles encara no s’han situat en l’escrot en el moment de la naixença, però hi solen descendir al cap d’un temps La pell que cobreix l’extrem del penis, el prepuci, sovint està adherida al gland Generalment, les adherències es corregeixen espontàniament amb l’edat, sempre que es…

La preparació per al part o preparació prenatal comprèn l’aplicació d’una sèrie d’actuacions teòriques i pràctiques adreçades a millorar el control de la dona sobre els diversos factors psicològics i físics que intervenen en el part, fonamentalment destinats a reduir l’ansietat que aquest esdeveniment li pot causar i a preparar de la manera més idònia el seu organisme per a quan arribi el moment oportú El seu objectiu, en darrer terme, és aconseguir que la dona pugui collaborar activament en el procés del part, de manera que se’n faciliti el desenvolupament i es produeixi amb les mínimes…

L’anomenat avortament espontani consisteix en la interrupció no provocada de l’embaràs quan l’embrió o el fetus encara no ha atès un grau de desenvolupament suficient per a viure fora del si matern L’amenaça d’avortament és un trastorn molt freqüent que consisteix en l’aparició d’hemorràgies vaginals o contraccions uterines, en general doloroses, durant les primeres vint-i-dues setmanes de gestació, que solament en la meitat dels casos evoluciona envers un avortament espontani Si una dona presenta símptomes d’amenaça d’avortament ha de consultar el seu ginecòleg per tal que li…

És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques causades per un dèficit en l’elaboració d’hormones tiroidals L’hipotiroïdisme pot ésser congènit, és a dir, present ja des del naixement, provocat per la manca de iode en la dieta durant l’embaràs, o bé degut al fet que s’ha administrat a la gestant un tractament radioactiu o amb fàrmacs antitiroidals per a solucionar un hipotiroïdisme o un càncer de tiroide L’hipotiroïdisme congènit provoca una sèrie d’alteracions anomenades cretinisme en la seva forma més greu, que corresponen a una fallada en la maduració del sistema nerviós,…

El sistema endocrí té funcions molt variades, algunes de les quals involucren l’organisme en el seu conjunt —com, per exemple, el creixement corporal, l’activitat metabòlica cellular, l’aprofitament de les substàncies nutritives, el desenvolupament de les característiques sexuals, el control del sistema reproductiu, o la regulació del líquid i dels minerals orgànics—, mentre que d’altres —com ara la pigmentació cutània, la secreció mamària de llet o les contraccions uterines durant l’embaràs— són desenvolupades per òrgans específics Totes aquestes funcions es duen a terme mitjançant l’…

És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En alguns casos…

És anomenat regurgitació el reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense nàusees ni vòmits La regurgitació es produeix quan per alguna circumstància el bol alimentari no pot entrar a l’estómac, és a dir, que no pot ésser deglutit correctament i, per tant, tendeix a tornar a la cavitat bucal Les causes més freqüents de regurgitació són acalàsia, divertides esofàgics, espasme esofàgic difús, càncer d’esòfag i hèrnia de hiat La regurgitació se sol desencadenar durant els àpats o immediatament després, quan el pacient adopta una posició horitzontal o inclina el tronc…

L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen un tractament…