Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Bibliografia general referent al romànic del Maresme
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…
La ciutat de Girona
Art romànic
Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…
Miravet
El nucli antic de la vila de Miravet, amb l’església romànica de la Nativitat de la Mare de Déu i el castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Miravet, de 32,32 km 2 d’extensió, és situat al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta de l'Ebre Amb forma de triangle invertit, confronta amb els municipis de Benissanet N, Ginestar E, Rasquera SE, Benifallet SW, municipi aquest del Baix Ebre, i el Pinell del Brai W, de la Terra Alta El municipi s’emplaça al sector SW de la depressió de la cubeta de Móra, que és tancada pel congost de Miravet, on s’inicia el pas de Barrufemes o congost de Benifallet, per on l’Ebre passa congostat entre els darrers estreps de la serra de Cardó , a…
Vilallonga de Ter

El poble de Vilallonga de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter 64,2 km 2 té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases fins al castell de la Roca de Pelancà Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser el puig de Pastuïra 2689 m, el puig de Balandrau 2579 m i el Puig Cerverís 2202 m, al límit amb els termes de Queralbs i Pardines Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
El monestir de Poblet (segles XIV-XV)
Art gòtic
Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…
província eclesiàstica Tarraconense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica basada en l’antiga província romana civil de la Tarraconense.
Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja…
Arqueologia 2015
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d'un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual, fet pel qual la riquesa arqueològica de la humanitat no para de créixer No obstant això, durant el 2015, vam ser testimonis de la fanàtica i irracional eliminació de restes arqueològiques antigues a les zones de l'Iraq i de Síria controlades per l'Estat Islàmic Això va comportar el saqueig i la destrucció dels fons del museu arqueològic de Mossul i de qualsevol representació antropomorfa o edifici de culte pagà als jaciments de Nimrud, Khorsabad i…
Pere Serra
Art gòtic
Fill del sastre Berenguer Serra i la seva esposa Suau, la primera notícia documental d’aquest artista és el contracte d’aprenentatge que signà amb Ramon Destorrents, pintor del rei, el 1357 En aquesta data el pare ja era difunt Pere Serra es comprometé per espai de quatre anys a viure amb Destorrents en qualitat de deixeble seu Verrié, 1944a L’acabament del termini d’aquest contracte gairebé coincideix amb la manca de notícies documentals del seu mestre a partir del 1362, la qual cosa fa suposar que Destorrents devia morir aleshores, probablement arran del brot de pesta d’aquest any vegeu…
Bibliografia general referent al romànic del Vallès
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives “Biografies catalanes Sèrie històrica”, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La pre-Catalunya segles VIII-XI , dins Història dels catalans dir F Soldevila, ed Ariel, Barcelona 1970, pàgs 601-991 Adell i Gisbert, Joan-Albert Notes entorn de Santa Fe dels Solers ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina