Resultats de la cerca
Es mostren 2922 resultats
veta
En una roba, una fusta, etc, ratlla o llista de diferent color, consistència, etc, que allò que l’envolta.
retractació
L’acte pel qual algú es desdiu per escrit o verbalment d’allò que abans havia afirmat o sostingut.
retòric | retòrica
Retòrica
Dit de tot allò que és conforme a les ensenyances de la retòrica i a l’ús dels rètors.
collir
No passar desapercebut a algú (allò que diu un altre o altres i que després podrà fer servir oportunament).
arrencar
Treure, desprendre amb esforç (alguna cosa) d’allò a què és plantada o adherida o de què forma part.
caliu
Allò que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescents i de cendra.
car
Gramàtica
Introdueix una proposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la proposició anterior.
Modernament emprada en la llengua literària com a conjunció causal de coordinació No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions normals Es preveu…
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…
arxius valencians
Historiografia catalana
Col·lecció d’instruments de descripció que la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana publica des del 1985.
La iniciativa de posar a l’abast dels investigadors allò que els dipòsits documentals valencians de tot tipus contenen partí del professor Josep Trenchs i Òdena, aleshores catedràtic de paleografia i diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Fins al moment s’han publicat els treballs d’ordenació, inventari i catalogació, parcialment o en la seva totalitat, de nombrosos arxius eclesiàstics diocesans, parroquials, monàstics, de l’administració provincials, municipals, d’institucions benèfiques i assistencials, portuàries, de collegis, etc Dins…