Resultats de la cerca

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

Fill del filòsof Julián Marías , fou professor a la Universitat d’Oxford, als Estats Units, i a la Complutense de Madrid Les primeres novelles cridaren l’atenció de la crítica per la seva originalitat Los dominios del lobo , 1971 Travesía del horizonte , 1972 El monarca del tiempo , 1978 El siglo , 1983 La seva producció novellística continuà amb El hombre sentimental 1986, premi Herralde, Todas las almas 1989, premi Ciutat de Barcelona 1989, Corazón tan blanco 1992, Premio de la Crítica 1993, Mañana en la batalla piensa en mí 1995, que obtingué un gran èxit internacional premis…

Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal  1985,  Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor  1993, Paisajes 1991, 30…

Vida i obra Fill de l’artista  Josep Palau i Oller , collaborà en la premsa catalana abans del 1936 Estudià filosofia i lletres 1939-43 i fou un dels capdavanters de l’acció clandestina —Amics de la Poesia— i de la represa cultural a la postguerra Fundà i dirigí la primera revista en la clandestinitat, Poesia  1944-45, i fou cofundador i collaborador d’ Ariel  1946-51 També fundà l’editorial La Sirena, on, entre d’altres, es publicaren obres de Salvador Espriu El 1945 marxà becat a París i hi restà fins el 1961 Del 1962 al 1975 menà una vida solitària a Grifeu La seva poesia — Balades…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Antecedents Al Museu Molí Paperer de Capellades es mostra el procés d’elaboració manual del paper, element imprescindible per al desenvolupament de la impremta i, per tant, del llibre imprès Enciclopèdia Catalana Des de la seva aparició durant el segle XV, el llibre va esdevenir un component essencial de la civilització occidental i, ara per ara, la seva desaparició tan controvertida entre especialistes de tota mena i anunciada com a inevitable, quan van aparèixer les anomenades noves tecnologies de la informació, no sembla que s’hagi de produir de manera immediata, ni tan sols si arribarà a…

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…