Resultats de la cerca

Situació Fragment de mur de les ruïnes del castell de Selvanyà, de grans dimensions i d’estructura molt complexa ECSA - A Villaró Aquest castell es troba en un turó prop del poble de Selvanyà o Sauvanyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG720820 Selvanyà és un poble situat a la capçalera de la vall de Tost S’hi arriba dificultosament per una pista forestal que passa per Tost i Torà Història La primera menció d’aquesta fortalesa data del 1071, en el testament d’Arnau Mir de Tost, el seu possessor La situació del castell, en un dels passos estratègics entre la vall del Segre i les del Lord i Lavansa,…

Situació Capella en ruïnes que anteriorment havia estat molt modificada, segons mostra la diversitat d’aparells E Pablo La pista que porta a Olivars surt del quilòmetre 732,2 de la carretera N-II, a la baixada de la Costa-roja, a mà esquerra i en direcció a Figueres La pista passa per sota l’autopista, i fins a Olivars hi ha 1,5 km Mapa L39-12296 Situació 31TDG871557 MLlC-JAA Història L’antiga església o capella del veïnat d’Olivars és situat al sector septentrional del terme, a la dreta del Terri No en coneixem notícies antigues, i és probable que el titular original en fos un altre En resta…

Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel…

Situació Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard Arxiu Gavín L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG122633 Història Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué…

El castell de Lés es troba situat a ponent de la vila, damunt Savièla , cim de la roca anomenada també “Castere” 1 189 m d’altitud El camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació pirinenca Per a anarhi, malgrat tot, el que és millor és seguir els vestigis del caminet primitiu a peu des de Lés Aquest castell resta emplaçat a la riba dreta de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu Telhèr i el riu de la Muleta Com a bon castell senyorial, domina la plana de la Vall600-700 m alt, terraplenada per les morrenes de les geleres i l’empremta fluvial Com a castell fronterer,…

Situació Aspecte parcial dels seus escassos vestigis V Buron Es troben dins el bosc, envoltades d’una vegetació exuberant, la qual cosa fa que no es puguin veure fins que no s’hi és a tocar Els camins que hi condueixen són embrossats i mig perduts Mapa 36-15392 Situació 31TDG263104 Un cop situats al quilòmetre 31,400 de la carretera que uneix Castellar del Vallès amb Sentmenat cal seguir l’ample camí carreter de la urbanització illegal de Guanta, que queda a tramuntana Després de recórrer un quilòmetre just s’ha de seguir pel camí de l’esquerra durant 2,4 km, és a dir fins a…

Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera, senyors del veí…

Àrea de nidificació de la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus als Països Catalans Maber, original dels autors La mallerenga de bigotis és un bonic ocell que nia localment als principals aiguamolls de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià No és citada ni a Andorra ni a les Balears Aquesta espècie és principalment sedentària, tot i que després del període de cria alguns individus o poblacions realitzen desplaçaments que els porten de vegades relativament lluny de les seves àrees originals Les característiques i l’amplitud d’aquests desplaçaments són, però, a hores d…

Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques tarragonines la…

Àrea de nidificació del trobat Anthus campestris als Països Catalans Maber, original dels autors Ocell escàs com a estival i nidificador, és quelcom més comú durant els dos passos migratoris A l’època de la reproducció es troba en una bona part de la Catalunya Nord, normalment fins als 400 m d’altitud A la resta del Principat, la seva distribució és força irregular, en petits nuclis, ací i allà, absent de les comarques pirinenques i fugint de la Catalunya humida aquí cria des del nivell de la mar fins a l’alta muntanya, i s’ajusta en certa manera a la isoterma dels 20°C de l’agost A Andorra…