Resultats de la cerca

Les coves submarines són habitades per algunes espècies de peixos, entre les quals destaca el moll reial Apogon imberbis , una espècie de coloració molt vistent, que acostuma a formar grups de diversos individus que es mouen amb lentitud en la foscor És de biologia molt curiosa el mascle incuba els ous dins la cavitat bucal Antonio Cruz Els apogònids són perciformes pròxims als serrànids dels quals es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i pel fet que les escates, normalment ctenoides, són més grans i poc adherents El cos és lleugerament allargat i comprimit, amb dues…

L’aspecte extern del ratolí domèstic Mus musculus és ben conegut petit i esvelt, de color gris o marronós, amb la cua llarga gairebé com tot el cos i amb la base ampla, el musell punxegut, els ulls negres i petits, i les orelles petites i arrodonides Les mesures corporals són les següents 73-101,5 mm de cap i cos, 68-98,5 mm de cua, 15,5-17,5 mm de peu posterior, 11,5-15 mm d’orella el pes és de 12,5-29 g Jordi Muntaner És un rosegador de talla petita i de figura gràcil Fa una olor de florit també molt característica, que és pròpia de les formes comensals del gènere La coloració és molt…

Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…

Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…

Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…

Aquest concepte, així com el mot ètnia, s’introduïren en la terminologia de les ciències socials els anys cinquanta i seixanta, arran dels processos de descolonització i d’urbanització creixent als territoris on tradicionalment l’antropòleg havia tingut el seu camp d’observació La voluntat inequívocament ètnica present en molts processos d’accés a la independència, la formació de noves ciutats, sobretot a l’Àfrica, amb la immigració i la urbanització consegüents d’un gran nombre de persones d’origen tribal obligaren els antropòlegs a considerar nous fenòmens i adoptar noves perspectives Bona…

Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…

La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als…

Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30…

El topònim Cerdanyola apareix ja al segle X, abans de la invasió d’Almansor, el 956, i es troba documentat al llarg de tot aquest segle, els anys 975, 984, 985 i 986 Quant al castell, sembla que adquirí el nom de l’església de Sant Marçal, situada en aquest indret i documentada el 1042 Segons F Duran i Cañameras el castell hauria estat edificat ja al segle XI, que el monestir de Sant Cugat el vengué al comte de Barcelona Amb tot, el castell no és conegut fins al segle XII sota el domini dels Montcada Segons el mateix autor, el castell de Cerdanyola devia ser una fortalesa més de les que el…