Resultats de la cerca
Es mostren 22532 resultats
Convent de Sant Francesc (Montblanc)
Art romànic
Aquest convent és situat al sud-est de la vila de Montblanc, fora de l’antic sector emmurallat, a l’actual plaça de Sant Francesc Es pretén que ja existia l’any 1253, bé que les primeres notícies segures de l’existència d’aquest convent són de l’any 1287 L’any 1414, s’hi celebrà una cort general de Catalunya convocada pel rei Ferran d’Antequera Sembla que hi visqué durant un quant temps fra Anselm Turmeda Es conserva l’església gòtica, dels segles XIII-XIV, un magnífic edifici d’una sola nau amb absis poligonal, capelles laterals i teulat d’embigat sobre potents arcs de diafragma…
Castell de Saladern (Conesa)
Art romànic
El lloc de Saladern, avui despoblat, es troba a la banda nord-occidental del terme, a uns 6 km de la vila de Conesa, prop de la riera de Saladern, dita també de Conesa Aquest indret, enregistrat també en la documentació medieval amb el topònim “Aladern”, constituí a partir del segle XI una quadra, la qual incloïa un castell dins el seu terme Sobre aquest indret i la seva fortalesa s’han localitzat escasses referències documentals Hom té notícia que al segle XII hi posseïa algunes terres Guillem de Montpaó, fill de Pere Ponç de Segura Del seu castell, malgrat que se suposa que degué ésser…
Castell de Valldellou
Art romànic
Valldellou fou conquerit pels vescomtes d’Àger abans del 1090 La incor poració al vescomtat fou fruit de les campanyes militars del vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, conqueridor de totes aquestes contrades, des de Casserres fins a Pinyana, en nom dels comtes de Barcelona Aquest vescomte lliurà al cavaller Arnau Pere de Girbeta una alberga a Valldellou Ja a la fi del segle XII les tropes reials assetjaren el castell de Valldellou 1191 Sovint el castell de Valldellou fou lliurat en esponsalici a les vescomtesses d’Àger, com ara Estefania 1092, Marquesa d’Urgell 1194, 1204 i Elo…
Mota del puig del Mas o de Banyuls (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien amuntegat…
Jaciment d’Olocau de Carraixet (Camp de Túria)
En aquesta localitat del Camp de Túria s’han recollit una sèrie d’exemplars difícils de classificar perquè solen aparèixer molt mal conservats i la seva extracció és complicada, per la qual cosa són incomplets La flora trobada és constituïda principalment per espècies d’ambients de tipus temperat, en què són més freqüents les restes de Fagus pristina, F pliocenica, Alnus prisca i A kefersteinii La presència de diverses espècies del gènere Pinus , formes pròpies d’ambients amb tendència a la sequedat i, generalment, de zones d’una certa altitud, sembla indicar que la conca es devia trobar…
Sant Vicenç d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…
Helga Dernesch
Música
Soprano i mezzosoprano austríaca.
Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W Fortner…
William Howard Schuman
Música
Compositor nord-americà.
S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la…
John Knowles Paine
Música
Compositor, organista i pedagog nord-americà.
Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…
Fernando Lopes-Graça
Música
Compositor i musicòleg portuguès.
Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona…