Resultats de la cerca

El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…

La toilette , R Casas, c 1894 MAM La població exclosa de l’alta cultura tenia alguna preocupació cultural i un cert afany d’incorporar-se als nous aires, tot i que sovint anava per altres viaranys que la classe dirigent Els progressos tecnològics en les arts gràfiques la linotipia és del 1886 facilitaren la difusió de la cultura escrita a través de la premsa i dels fulletons o la musical amb els fonògrafs comercialitzats des del 1887 Els diaris, la premsa en general, es convertiren en importants mitjans d’informació i creadors d’opinió D’informació perquè cada dia tenien més garantida la…

El 22 de juliol de l’any 1503, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès diputat militar Jofre de Cruïlles, noble diputat reial Felip de Ferrera i de Llobera, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Valls, abat de Sant Llorenç del Munt oïdor militar Galceran Sescomes d’Anfesta, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jaume Traginer, burgès de Perpinyà Soldats i homes d'armes, retaule, segle XV RM Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge i ardiaca del…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

El dia 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Joan I d’Empúries, comte d’Empúries diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Toló, comanador de Gardeny oïdor militar Galceran de Vilarig, cavaller oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també tres diputats per a mostres de tropes, càrrecs que recaigueren en Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida…

Música clàssica A la tradicional hegemonia d’Occident com a motor de la vida musical, amb ciutats com Berlín, París, Londres, Viena i Nova York, li va sortir un competidor Orient El 21 d’octubre, es va inaugurar el colossal Teatre de l’Òpera d’Astana, la jove capital de la República del Kazakhstan, amb Attila , de Giuseppe Verdi El nou teatre, que ha costat prop de 500 milions d’euros, escenifica amb luxe i aparell mediàtic un nou fenomen en el món de l’òpera i la música clàssica el desplaçament del poder musical cap a països de puixança econòmica emergent Mentre que a la vella i orgullosa…

En l’estudi de la població dels Països Catalans als segles XVI i XVII es planteja, com en el cas de bona part d’Europa, quines foren les possibilitats de recuperació de la crisi baixmedieval, quin fou el límit del creixement i quin caràcter tingué —d’estancament o de crisi— la darrera d’aquelles centúries Encara que els nivells d’informació dels quals es disposa per a cadascun dels territoris són diferents, la població del segle XVI difícilment va arribar al nombre d’habitants anterior a la crisi, i en conjunt, al segle XVII, no va tenir en cap cas una marcada tendència al descens com succeí…

La constitució Jaume Castell, els seus amics i el Banco de Madrid El Banc Català de Desenvolupament fou una empresa promoguda per Jaume Castell i Lastortras i els seus amics Fou, al mateix temps, el banc industrial del Banco de Madrid, controlat igualment pel grup Castell Jaume Castell, promotor del Banco de Madrid, fou també el promotor del Banc Català de Desenvolupament Fomento de la Producción , juliol 1984 Jaume Castell nasqué a Manresa el 1914 El seu pare era un industrial, fill de Manlleu, que havia triomfat i acumulat un capital Havia creat una sèrie d’empreses, amb fàbriques a…

Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…

La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…