Resultats de la cerca
Es mostren 3388 resultats
la Cueva
Llinatge castellà originari de Navarra o del lloc de La Cueva (Burgos).
N'és estirp coneguda Pedro de la Cueva , que fou un dels pobladors de Molina de Aragón, on s’establí 1150 El seu besnet Diego de la Cueva intervingué en la conquesta de Baeza 1227 El fill d’aquest, Sancho de la Cueva , participà en la conquesta de Sevilla, i el seu fill Juan Sánchez de la Cueva s’establí a Úbeda El primer llinatge de la Cueva s’extingí amb la neta d’aquest, María de la Cueva , que es casà amb el cavaller francès, resident a Úbeda, Hugues Bertrand Hugo Beltrán, considerat parent de Bertrand Du Guesclin Llur descendència formà el segon llinatge de la Cueva Llur fill…
Castell de Pera (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Vista general de les seves escasses ruïnes del castell de Pera E Pablo Les ruïnes del castell són situades dalt d’un petit turó, a uns 730 m d’altura, des d’on es domina gran part de la vall d’Horta i la Vallcarca, just a sobre del mas d’Agramunt i de les restes del mas Saladefont Mapa L36-14363 Situació 31TDG196172 Des de l’esquerra de la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, i abans d’arribar al pont, anomenat de la Roca, que trobem poc després del quilòmetre 17, surt una pista que ens endinsa per la vall d’Horta i que ens apropa al turó on hi ha el castell Quan la…
Les revoltes antifiscals del 1766 al País Valencià
En el marc d’una carestia general provocada per una conjuntura agrària desfavorable des de l’inici de la dècada dels seixanta, i a causa també del descontentament popular provocat per les reformes adoptades pel ministre de Carles III, el marquès de Squillace, el poble de Madrid es revoltà el 23 de març de 1766 El moviment superava clarament les reivindicacions per a la subsistència i projectava els seus objectius en el camp polític Al llarg del mes d’abril, una onada d’avalots recorregué la monarquia amb un comú denominador l’exigència de rebaixes dels preus dels aliments Alhora…
Talleyrand
Família feudal occitana eixida de la casa comtal de Perigord i iniciada per Elies de Perigord dit Taleran (mort el 1205), fill del comte Elies V.
El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions…
Torlonia
Família romana de banquers ennoblits, originària de Lo Puèi (Alvèrnia), d’on era Benoit Tourlonias, que visqué al final del segle XVII.
El seu descendent, Marino Torlonia , s’establí cap al 1750 a Roma, on morí el 1785, i fou pare de Giovanni Torlonia mort el 1829, agent dels prínceps de Fürstenberg prop de la Santa Seu la qual cosa li valgué d’ésser creat noble de l’Imperi el 1794 i fundador de la banca Torlonia Fou investit patrici romà el 1809, adquirí el ducat de Bracciano i el comtat de Pisciarelli del príncep Odescalchi 1803, i el principat de Civitella-Cessi del príncep Palavicini 1813 El 1809 fou creat marquès personal de Romavecchia i Turrita i el 1814 príncep romà de Civitella-Cessi, i el 1820 adquirí…
Castell de Castellmeià (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…
casal d’Olivet

Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers
Ariany
Municipi
Municipi de Mallorca.
Antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja al s XVI, començà a parcellar les seves propietats al terme de Petra per tal d’edificar-hi cases en condicions favorables El 1717, a l’inici del règim borbònic, el primer marquès d’Ariany dugué de Madrid una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, a la qual fou dedicada l’església d’Ariany construïda el darrer quart del s XVIII en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus el 1935 esdevingué església parroquial Fins el 1981 era del municipi de Petra
Terratrèmols i allaus a Itàlia
Una allau provocada per un terratrèmol causa la mort de 29 persones a l’hotel Rigopiano del Gran Sasso, als Abruços La forta baixada de les temperatures i unes nevades molt intenses que cauen ininterrompudament al llarg de 36 hores en alguns llocs, combinades amb terratrèmols d’intensitat de 5,4 graus en l’escala de Richter a les regions del centre d’Itàlia dels Abruços, el Laci i les Marques, són les causants de la catàstrofe És la mateixa zona que va ser devastada a l’agost del 2016, en què els sismes van provocar uns 300 morts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina