Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
Cèl·lules nervioses
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats,…
Artritis reactiva
Patologia humana
L’ artritis reactiva és una inflamació de les articulacions deguda a una reacció immunològica anòmala desencadenada per diversos agents infecciosos Encara que les manifestacions articulars poden ésser les més evidents d’aquesta malaltia, generalment s’acompanyen d’alteracions en d’altres estructures anatòmiques L’aparició d’una artritis reactiva en què s’esdevé la inflamació de les articulacions, la uretra i estructures oculars s’anomena síndrome de Reiter L’alteració se sol presentar entre 20 anys i 40 D’altra banda, no se’n coneix la causa íntima, però es pensa que hi ha persones que tenen…
Impetigen
Patologia humana
Definició L’ impetigen és una infecció de les capes superficials de la pell causada per bacteris estreptococs o estafilococs que es caracteritza per l’aparició de vesícules o butllofes que, en trencar-se, formen crostes groguenques Aquesta infecció és molt contagiosa Justament la paraula impetigen del llatí impetigine està connectada amb el verb impetere , que significa ‘atacar’ o ‘escometre impetuosament’, i es refereix a la facilitat amb què es difon la malaltia, tant a d’altres persones com a diverses parts del cos de la persona afectada Els gèrmens responsables de l’impetigen poden…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Historiografia catalana
Científic i filòsof.
Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Historiografia catalana
Polític i escriptor asturià.
Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre…
Josep Gaspar i Serra
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema, entrà a treballar com a comptable a la Gaumont de Barcelona Aquesta empresa l’envià a la casa central de París perquè es formés com a operador S’estrenà el 1908 amb l’encàrrec de realitzar un seguit d’actualitats per a Espanya i Tetuan i l’any següent rodà un documental sobre la Setmana Tràgica encarregat per la Gaumont russa El 1910 feu un documental sobre la caiguda de la monarquia a Portugal que li proporcionà prestigi i ingressos Acomiadat de la Gaumont el 1912, el mateix any feu la seva primera feina com a càmera en un film de ficció amb…
Publi Ovidi Nasó
Literatura
Poeta llatí.
De família de cavallers, pogué lliurar-se intensament als estudis i feu un llarg viatge a Grècia per perfeccionar-se en la carrera jurídica però aviat freqüentà la companyia d’Horaci, de Tibul i de Properci i, agilíssim observador i artista, esdevingué poeta mundà a la moda freqüentà la cort d’August El 8 dC fou relegat per ordre de l’emperador a Tomis actual Constanţa, Romania, entre els getes la llengua dels quals aprengué, fins a escriure-hi un panegíric en honor d’August, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingué durant deu anys en contacte amb Roma i implorà,…
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Formació ultracatalanista de caire electoral, activa entre el 1931 i el 1936.
Aglutinà els diversos sectors nacionalistes radicals que per a la dreta s’oposaven al maridatge entre separatisme i republicanisme dins d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC La seva constitució fou anunciada al juliol de 1931, amb la creació d’Elements d’Estat Català EEC, plataforma que reuní els sectors més contraris a la dinàmica electoral i estatutària impulsada per Macià, i encapçalada per Josep Casals i Freixes, un sastre que havia estat el tresorer de l’organització interior clandestina d’ Estat Català durant la Dictadura Al març de 1932, diverses entitats, incloses EEC i Nosaltres…
Estat Català-Partit Proletari
Partit polític
Organització d’influència marxista que, creada el 1931 (amb noms successius), expressà la discrepància esquerrana amb el nacionalisme macianista, de forma paral·lela a l’esclat de dissidències per la dreta (Nosaltres Sols! i Partit Nacionalista Català).
La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué…