Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Tomàs Rosal. Bàscules i romanes
Tomàs Rosal era un serraller del carrer de Carders de Barcelona, el 1842 La seva evolució va ser la clàssica de l’artesà a l’industrial El 1849 és afinador i constructor de bàscules i romanes al Portal Nou La seva clientela són els botiguers, magatzemistes, farmacèutics i argenters El 1856 ha engrandit els seus tallers i es dedica a la fabricació de llits de ferro “que tienen la comodidad de poder plegarse, ocupando un reducido espacio” Diari de Barcelona , juliol del 1856, pàg 5 641 i de bàscules i romanes de tota mena El negoci es va ampliar i uns anys més tard tenia el despatx al passatge…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Santa Maria Antiga o Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
Situació Base del campanar d’estructura romànica des de la seva banda de llevant J M Masagué Santiga, antiga parròquia rural, és situada a mig camí de Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix Actualment és sufragània de l’església de Santa Perpètua de Mogoda, municipi al qual fou agregada a mitjan segle XIX Dins el clos del temple hi ha una pagesia, en part adossada a l’absis Mapa L37-15393 Situació 31TDF293987 Per arribar-hi cal situar-se al punt quilomètric 3,850 de la carretrera que de Sabadell va cap a Santa Perpètua i Mollet, davant per davant…
La plenitud de Jaume Serra
Art gòtic
Integrat en la dinàmica d’un obrador familiar de gran volada, hem vist com Jaume Serra és documentat per primer cop al maig del 1358 A partir d’aquesta data, o des de poc abans, s’estableix el seu primer període d’activitat al costat de Bartomeu Bassa i de Francesc Serra, el seu germà gran i cap de l’obrador vegeu el capítol “El taller dels Serra”, en aquest mateix volum Des de la desaparició d’aquests mestres v 1362-63 la carrera de Jaume es vinculà a la de Pere Serra, acabat de sortir del taller de Destorrents Jaume rebé algunes comandes menors que l’associen a la cort 1362, 1365, 1373,…
La modernitat d'un marginal: Francesc Gimeno
Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…
Sant Serni de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació L’absis d’aquesta església, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH474083 S’arriba a Baiasca per una carretera de vuit quilòmetres, sense asfaltar, que surt de la carretera de Sort a Esterri d’Àneu, al costat del pont sobre el torrent de Baiasca JAA Història Segons s’extreu del Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, la vall de Baiasca era anomenada…
Poblament i territori en època andalusina del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Un territori ric i divers “ El termino de Çaragoça parte con el termino de Lerida e yaze el terme de Lleida contra el setentrio de Tarragona e contra el sol levante de Cordova e yaze sobre el rrio de Segura Segre, e sale este rrio de la sierra de Segura E quando fundaron la villa, fallaron este rio en el termino de Pillares Pallars Este rrio entre en Hura Ebre, un castillo que ha nombre Mineçe Mequinensa En este rrio sacan oro fino E entra en este rrio otro rrio que ha nombre Bocario Noguera, e este e los otros rrios entran en el rrio de Salvias “riu de les Oliveres” = Cinca que llaman ”…
Sant Miquel de Camporrells
Art romànic
Situació Antiga parròquia, avui església del fossar del poble de Camporrells, petit edifici del pas del segle XII al XIII ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Miquel és al fossar del poble de Camporrells, situat en un monticle als afores del nucli de població, assenyalant l’emplaçament del primitiu castell Camporrells és a la vall del barranc del Molí del Pubill, a 620 m d’altitud Mapa 32-13 327 Situació 31TBG949481 Per a arribar a Camporrells cal agafar una carretera local que surt a mà dreta de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri JBP Història Una de les primeres…
La Trinitat de la Tor (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces R Viladés Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,0 — y 49,2 31 TDG 140492 Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Just després de…
Sant Martí del Montseny
Art romànic
Situació Petita església de tradició romànica que centra el raval dispers dit Montseny d’Amunt M Anglada La capella de Sant Martí es troba a uns 50 m del trencall de la carretera de Palautordera a Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 m d’altitud sobre el nivell del mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG485254 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18 de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 m del camí Té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina